Per acabar les vacances, he cregut que la millor manera era fer-ho a la muntanya, i així a estat!!, Els 4 últims dies han estat per gaudir-los amb les espectaculars vistes que ens pot oferir el Parc nacional d’Aigües Tortes.Tot comença el dia 23/8/07, L’Enric, el Jordi, i jo ens encaminem cap a Espot per començar el camí, amb el objectiu de passar 3 dies per la muntanya , i si el temps acompanya fer algun cim!!!. Cap a les 10 del mati arribem a Espot, agafem les motxilles i cap el refugi de Josep Mª Blanc, I com deia abans molt em sembla que el temps condicionarà molt la ruta, el cel esta tapat i fot un “fred de collons”!!, tot i així amb la pujadeta comencem a entrar en calor i ja ens sobra la roba. En 3 Hores hem arribat al refugi i la temperatura es de 5ºC, i comença a ploure.. així que avui ja ens podem oblidar de fer el cim del Peguera “La primera en la frente”. Sort que el refugi està molt be i ens passem la tarda jugant a cartes i organitzant la ruta de demà. Total que a les 8 de la tarda ja aviem sopat i a les 10 a fer nones. Comencem be!! Esperem que demà el tema millori....
Dia 24/8/07, veritablement el Refugi de Josep MªBlanc es una pasada, almenys en la nostra habitació teníem la actuació de “los 3 Tenores”, ha estat espectacular sentir com la RONCA la penya durant tota la nit!!!!, jo no em podia imaginar que el cos humà fos capaç de generar tants decibels amb el nas!!!!. Be tornem al Tema... 7 del matí, plou i la temperatura es de 1ºC, i la neu fa acte de presencia als cims, Està clar que el temps ens la te jugada, tot i així decidim fer la ruta que teníem prevista i arribar fins al Llac de Sant Maurici creuant el coll de Monestero. Sortim del refugi i comencem a pujar cap el coll sabent que ens mullarem com pollets, de sobte para de ploure i jo confio poder pujar el cim del Peguera o el Monestero, però res mes lluny d’una il·lusió, a la que anem arribant al coll veiem com una espessa capa de boira comença a tapar els cims i el temps es complica, així que les meves poques esperances a tomar pel sac!!!, Be un altre dia serà... Amb resignació no tenim mes remei que començar una baixada per una petita tartera i un camí de blocs de pedra per arribar a l’altre vall i anar cap el refugi de Ernest Mallafrè, on arribem molls com pollets per la pluja, i per postres al refugi no hi ha llum!!!, així que a la llum de les espelmes passem el que queda de tarda per que, per variar està plovent.
Dia 24/8/07, veritablement el Refugi de Josep MªBlanc es una pasada, almenys en la nostra habitació teníem la actuació de “los 3 Tenores”, ha estat espectacular sentir com la RONCA la penya durant tota la nit!!!!, jo no em podia imaginar que el cos humà fos capaç de generar tants decibels amb el nas!!!!. Be tornem al Tema... 7 del matí, plou i la temperatura es de 1ºC, i la neu fa acte de presencia als cims, Està clar que el temps ens la te jugada, tot i així decidim fer la ruta que teníem prevista i arribar fins al Llac de Sant Maurici creuant el coll de Monestero. Sortim del refugi i comencem a pujar cap el coll sabent que ens mullarem com pollets, de sobte para de ploure i jo confio poder pujar el cim del Peguera o el Monestero, però res mes lluny d’una il·lusió, a la que anem arribant al coll veiem com una espessa capa de boira comença a tapar els cims i el temps es complica, així que les meves poques esperances a tomar pel sac!!!, Be un altre dia serà... Amb resignació no tenim mes remei que començar una baixada per una petita tartera i un camí de blocs de pedra per arribar a l’altre vall i anar cap el refugi de Ernest Mallafrè, on arribem molls com pollets per la pluja, i per postres al refugi no hi ha llum!!!, així que a la llum de les espelmes passem el que queda de tarda per que, per variar està plovent.
Dia 25/8/07, avui ja es l’ultima oportunitat de fer algun cim, ens dirigim cap al refugi d´Amitges, el dia comença núvol però sembla que millora, comencem a pujar ràpidament fins al refugi, durant la pujada, els meus amics “els núvols”, comencen a fer acte de presencia, però avui ja estava decidit, havia de caure algun pic, en arribar al refugi, mirem quin pic fem, les opcions son: Pic d´Amitges, Pic d´Bassiero, o el pic de Saboredo, al final decidim anar en direcció al coll d´Amitges i un cop allà decidir quin fem, així que cap a munt.... la pujada es molt fàcil, i en poc temps ens plantem al coll, on piquem alguna cosa abans de pujar. El cel cada cop està mes tapat i amenaçador però ara ja som aquí i algun ha de caure, L´Enric decideix quedar-se al coll per que no ho veu clar, però el Jordi i Jo decidim pujar el pic d´Amitges, la pujada es molt fàcil, i ràpidament som a dalt,
un cop allà foto de rigor i cap a baix per que el cel amenaça pluja i no es plan de mullar-se. En arribar al refugi estic content per haver fet un cim però tinc aquell regust amarg de no haver pogut fer mes coses per culpa del mal temps. Però be les muntanyes no es mouran d’allà i jo ja hi tornaré algun altre dia.
