5:00 am, Negre nit i -2ºC. sonen els telèfons i sense pensar-ho gaire ens disfressem de alpinistes, preparem la motxilla d’atac, esmorzem un bollicao i un suc (per variar) i cap a munt que ens espera un desnivell de 1200m fins el Balcó de Pineta.
La pujada fins al Balcó de Pineta la pujada es fàcil una mica fosca, llarga i freda, però fàcil, la idea es arribar a el Balcó de Pineta amb la sortida del sol. Doncs així ha estát a les 8 del matí ja havíem arribat. i després de fer les fotos de rigor i disfrutar d’uns moments de pau i tranquil·litat amb el sol acariciant-nos la cara, i veient com la glacera i el cim del perdut comença a canviar de color amb les primeres llums (es espectacular!!!).
seguim la nostra marxa cap el coll de Astazus a 2955 m, per arribar al coll tampoc te gaire dificultat ja que en tot moment tens una referència visual d´on has d’anar i el perill de agafar un camí equivocat es molt baix, total que en 2 hores ens plantem al coll on fa una mica de vent però val la pena nomes per veure les vistes espectaculars de la cara nord ( el Vignemale, El casco de Marboré, el circ de Gavarnie,etc...). En aquest punt es moment de menjar una mica ( unes atmelles, veure una mica d’aigua) i cap a el esmolat petit Astazu per la cresta.
La pujada al petit Astazu no te gaire complicació, hi ha una mica de pati per la cara nord però es pot fer be, però si hi ha vent fa una mica mes de respecte. En uns 20 Min. ja som al pic del Petit Astazu on després de les fotos de rigor, comença la part mes divertida, anar del Petit Astazu al Gran Astazu per la cara nord fins al coll se Swan i després fer l’altre cresta fins el cim del gran Astazu.
El cresteig no es gaire complicat a no ser per un pas no gaire difícil però molt i molt aeri, (com podeu-ho veure a la foto), que personalment he anomenat com el "pas del penitent", ja que es tracta de fer uns 20-25 metres a quatre grapes per un estret pas que flanqueja tot el petit Astazu per la cara nord, la veritat es que impressiona molt especialment si el mires desde el Gran Astazu, ja que hi ha una caiguda totalment vertical de com a mínim de mes 600m, vaja en definitiva que si la cagas no ho expliques, je,je. Però jo em pregunto, que seria la muntanya sense unes dosis sense control d’adrenalina fluint per les venes?...
Be després de tot enfilem la última pujada fins al gran Astazu 3071m on arribem a les 11h. Ara si!!, ens felicitem, i com som els primers en fer cim agafem el millor lloc que veiem per fer unes fotos súper guapes, menjar alguna coseta, descansar, enviar missatges i trucar pq ningú pateixi mes per nosaltres. I ara cap a vall....
La baixada la comencem a fer sense problemes i fins i tot ens toca fer de bones persones acompanyant a una pobre noia de que s’havia quedat enrere dels seus amics i havia decidit de tornar al refugi tota sola. sense aigua ni menjar, i sense tenir gaire idea d´on s’havia anat a fotre,Així que ara ja som 3.
Els majors problemes que tenim son la distancia que hi ha fins al refugi, el desnivell, i els peus que literalment els teníem destroçats!!!, però be al final arribem al pàrquing del Parador de Pineta on teníem el cotxe, i anem cap el refugi on arribem a les 4 de la tarda, moment de fer una birra i comentar l’experiència.
Al final ha estat una ascensió molt guapa, dura (3742m de desnivell acumulat), i amb les dosis d’adrenalina per donar-hi emoció. Ara a per mes 3000!!!!
http://picasaweb.google.es/mattherhorm/ASTAZUS201007
