de novembre 19, 2007

pujada al Carlit "Temperatures Infernals"

Aprofitant que els cosins de la Marta tenen una caseta a la Tour de Carol, que millor que passar-hi un cap de setmana relaxant i si tot va be fer una Pujadeta al Carlit, que tot i que jo ja l’he pujat, L’Enric no l’ha fet i em demana d’acompanyar-lo....

Tot i que hi ha anticicló i farà un dia esplèndid, també s’anuncien temperatures baixíssimes!!!!, doncs res mes lluny de la realitat....


dissabte al mati a les 7:00 el termòmetre de la Tour de Carol ja marca -7ºC, i encara hem d’anar al pantà de Bulloses a uns 2000 metres per començar la pujada al Carlit. Es per flipar la temperatura es de -17ºC!!!. però almenys fa sol, així que ens preparem i cap amunt...


En el camí hi ha neu, en alguns trams uns 20 cm i en d’altres un metre, però es fa mes o menys be, a no ser que a part de les temperatures baixíssimes i afegim el vent que feia, total que la sensació de fred era molt forta fins al punt que L´Enric just al peu del Carlit i abans de començar la pujada final em diu que ja no pot seguir mes, així que en aquest punt decidim donar mitja volta i tornant per un altre camí molt guapo per el costat dels llacs gelats anem cap el cotxe.


Almenys ens ha sortit una excursioneta de unes 5 horetes que no ha estat malament considerant el infernal o millor dit congelat clima que teníem, no hem fet cim, però la muntanya no crec que es mogui, i les poques fotos que vaig poder fer de la vall i del Carlit abans que es congeles la bateria de la camara han sortit bastant be.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/PujadaAlCarlit161107

de novembre 15, 2007

Pujada als pics de Veteranos - Gemelos

Un altre cap de Setmana amb anticicló i no es pot desaprofitar... tornar a gaudir de les fantàstiques vistes pirenaiques desde un 3000!!!.
En un inici, fruit de les nostres ganes de fer tres mils, la ruta escollida havia de ser la cresta Veteranos - Bardamina, però les poques hores de sol i el fort desnivell de la ruta ens va fer "pensar", que millor seria reduir-la, i fer el pic de Veteranos (3125m) i Gemelos (3160m).

Aquest com no faríem el cabra el David i jo sols, sinó que també es van apuntar a venir amb nosaltres l´Ignasi i l’Àgata.
Així que el dissabte al mati, agafem el cotxe, i cap a Benasque... on desprès de fer un entrepà deixem el cotxe, agafem les motxilles i enfilem a pujada de unes 2 horetes fins el refugi de Estós.
La pujada no te cap dificultat s’ha de seguir la pista GR fins el refugi i ja està. Un cop allà, el de sempre, Fer els llits (especialment el David), preparar la motxilla per demà i esperar l’hora de sopar per menjar alguna cosa, tot i que la nit era molt estrellada i maca feia molt de fred i el millor era anar a fer nonetes que el diumenge diana a les 6:00!!!

6:00 del mati, sona el Mobil i cap amunt!! algú diu: Tinc son i vull dormir!!...., al final tothom en peus, i com diu el David ens vestim de "romans" o en el meu cas "d´Spiderman" amb tota la roba que tenim per que el tema pinta que farà fred..., mengem alguna cosa, i cap el Veteranos.



La Pujada fins al coll de Chistau es fa bastant be, amb un vent gelat però el Gore-tex, fa la seva funció i no hi han mes problemes. En aquest punt comença el desnivell important, i jo començo a tenir indicis d’una "pajara",L´Ignasi, El David, L’Àgata i jo (pajarito perdut), Seguim pujant fins a peu de cresta, on sembla que la pujada fins al Veteranos serà ràpida (res mes lluny de la realitat..). Encara ens espera una Hora de grimpadeta i cresteig fins al Pic de Veteranos.

Arribem a Veteranos, fa vent i aprofitem per menjar alguna coseta ràpidament abans d’enfilar la cresta fins al pic de Gemelos a uns 30 minuts. Un cop allà ens mirem la famosa Brecha de Carrivé (que impressiona una mica) , ens fem algunes fotos i cap al Veteranos a dinar.

El dia es espectacular!! i es veuen molts cims que jo personalment no tenia ni idea de quins eren, però L´Ignasi que els coneix ens diu quins son. (Llàstima que amb la meva memòria de "peix" ja no recordo el nom de la meitat de tots ells).Però per desgràcia el vent gelat que fa, no ens deixa gaudir de una bona estona al cim, i hem de començar a baixar.
La baixada la fem ràpid, la meva pajara ja es història i cap a les les 6 som al cotxe, busquem algun lloc per sopar alguna coseta i cap a caseta.

La sortida ha estat tot un èxit, una mica dura, però i m’ho he passat de meravella!!, Espero que puguem fer mes sortides tots junts, serà que no hi han muntanyes per pujar!!!!

P.D, tot pinta que la pròxima sortida serà el proper dia 1/12/07, possiblement Picos de las Aragualas (Aguja de Pondiellos 3016m, Pico de Garmo Negro 3066m,Pico de Algas 3024m, Pico de Las Argualas 3046m), aixi que si us animeu ja ho sabeu!!!!.