Escalada de la via de Nuria a la Boleta del Partió

Una altre dia amb sol i un altre dia per anar a escalar, Aquest cop el lloc triat es Montserrat, i serem 3 escalant, per que la Nuria també be, així com som tres ens podrem repartir la feina!!!
Aquest cop el Mestre-Sherpa diu que podríem fer la Via de la Nuria a la boleta del Partió, Una via molt ben equipada amb parabolts grocs i amb trams d´artificial.



Be com es tracta de la via de la Nuria, qui millor per fer el primer llarg que la Nuria, a mes a mes a ella sempre li agrada començar, així que la Nuria comença la pujadeta entre alguna renegada, alguna frase clàssica com “que difícil es escalar”, però al final arriba a la primera reunió com una campiona.

El segon llarg em toca a mi, es pot fer en lliure però jo el faig en artificial, per que en lliure no passaria de la primera xapa, així que a tirar d´estrebs unes quantes vegades fins que puc sortir en lliure fins a la reunió, (per cert jo també renego, per que no en se gaire d’anar amb estrebs i em faig un lio que es massa...).

El tercer llarg es cosa del “Mestre”, la Nuria l’assegura i jo em dedico a fer fotos, je,je. Però be com bon mestre que es fa el llarg sense problemes, i ara es quant comença la part chunga de la pujadeta, La Bola del Partió!!


Es tracta de pujar a la bola Amb els estrebs per que el tema desploma, per que ens entenguem es com pujar a la piloteta que hi ha al damunt d´una bitlla!!!. Per suposat el David la farà de primer, la Nuria de Segona, i jo l´ultim tancant la comitiva.


Comencem!!, el David sense problemes a 4rt d´estrbs, munta la via, després li toca a la Nuria, que al començament te algun petit problema amb el 4rt esglaó però que en un moment el te controlat i fa “cigueñas”i tot!!!, Ara el que les passa mes putes es el menda, que apart de ser mes torpe que un elefant amb bicicleta, em destrosso els dits amb un parell d’enganxades amb els mosquetons, així que arribo al cim amb els dits plens de ferides i super cansat, però val a dir que un cop a dalt tot es veu diferent!!!.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/EscaladaAMontserrat300408ViaLaNuri


Apa ara el rapel i cap al cotxe que fa fred!!

Escalada als Ports de Baseit

Un altre cap de setmana amb anticicló i això vol dir que la roca estarà en bones condicions per fer una escalada (be potser massa per que fa un sol de justícia....). L’objectiu serà escalar 2 vies als ports de Tortosa, el dissabte la Pasión por la Birra d´uns 100m V i , y el Diumenge la via del Sol Desitjat de 200m V/Ae.


Pel matí em trobo amb el David al Bruc per fer el ja tradicional esmorzar i anar tirant cap a Horta de Sant Joan on arribem a la 13h. Amb una calor impressionant i un sol de justícia, així que sense pensar-ho gaire, ens vestim de “romano” i cap a peu de via. Per començar la pujada...
Un cop allà i després de localitzar l´entrada veiem un altre cordada (Una parella de Badalona), fa la via del costat, però nosaltres cap a dalt que hi falta gent, la primera sorpresa es veure que la primera xapa està a tomar pel “cul”, i tot i que està ben equipada els Seguros allunyen una mica, però be ja que som aquí, pujarem.


El David comença i desprès vaig jo xino-xano, així els llargs van caient un rere l’altre fins a l´últim on li marca IV i aquest el faré jo i així practico. Un cop al cim L’alegria de aconseguir el objectiu i ara a muntar el rapel per baixar, que la cerveseta fresca ens espera.


Al vespre anem a una zona d´acampada que es on passarem la nit, però com ja es habitual tot que portem tenda, ens fa pal muntar-la i decidim fer un bivac que es mes divertit, per cert el menú del sopar va ser un fabulós plat de favada Asturiana així que la resta millor no l´explico....
El diumenge al matí torna a fer un sol radiant així que sense perdre temps anem cap a la via per aprofitar la poca ombra que hi deu haver..., ens mirem la ressenya i es una mica confusa, total que comencem a pujar, però a la primera reunió ens adonem que ens hem equivocat i apa, a fer un rapel d´uns cordinos una mica chungos... (quin mal rollo..).


Per fi trobem la entrada bona i ara si. Cap a munt!!!!, teòricament la via està semi equipada, però comencem a veure que la paraula “semi” vol dir algun clau precari (2-3), algun paravol, i unes excursions de xapa a xapa que te cagas!!!.


Poc a poc el “mestre sherpa” va fent els llargs sense gaires problemes, fins que arribem a un dels punts conflictius, una xemeneia, que com hagis menjat una mica mes del normal no puges. El David la fa amb un tasconet i apurant en lliure una sortideta simpàtica fins a la xapa. Jo, com porto la motxilla les passo una mica putes per que amb la motxilla a l’esquena no paso per la xemeneia, així que m´he l’haig de lligar als peus i a pujar tirant de “lastre..”


Un cop a la reunió nomes queden 2 llargs que son els únics que estan ben graduats, per que en els altres llargs tenia tela la graduació....


Seguim pujant i ja som al cim!! les felicitacions de una feina ben feta, sobretot per el “mestre sherpa”, que s´ha fet tota la via de primer com un campió!!. Ara un parell de rapels i cap al cotxe!! Que es tard.

Ha estat un altre cap de setmana molt productiu!!


http://picasaweb.google.es/mattherhorm/EscaladaAlsPorts