Canal del Ordiguer 25-01-09

Gairebé un any després de fracassar a la Canal de L´Oridiguer he tornat al Cadí, aquest cop per fer la canal Sàbat, però mira com son les coses que al final, degut a un error en l’aproximació hem anat a parar al peu del Ordiguer, i això volia dir alguna cosa....

5:00 am del Diumenge 25 de gener 2008, hem quedat a Berga amb el Josep i el Toni, i enfilem cap a Estana per començar la nostra particular aventura, ens equipem amb tot el material ( com sempre mes del necessari...), i camí amunt fins a prat de Cadí on arribem a les 9 del mati, com veiem que no necessitarem les raquetes les amaguem cuidadosament i posem la directa cap a la canal Sàbat, però ens equivoquem al fer el flanqueig, i ja som al peu de la canal de Ordiguer, on mentre mengem alguna cosa, decidim que fer: L’amagada o la variant esquerre del Ordiguer.


Al final ens inclinem per provar la variant esquerre, així que comencem a pujar a pél per la canal fins a enfilar un estret corredor a ma esquerra que ens ha de dur directament al ressalt de roca (V en mixta), pugem uns 150m mes fins al peu del ressalt, i es aquí on comencen els problemes...
Intentem buscar un lloc per muntar una reunió i treure les cordes de la motxilla, però en un principi no en trobem cap, el Toni en un acte una ”mica inconscient” decideix pujar la primera part del ressalt (molt precari) a pèl, on una relliscada i caurà per un tobogan de neu dura fins a prat de cadi, però la sort ho impedeix i arriba a una petita cova, mentrestant jo he trobat un reunió, la munto i també pujo fins a la cova, per veure la segona part del ressalt que està molt complicat (almenys per nosaltres). Apa, mitja volta i a fer un ràpel de 60m + destrepada fins tornar a agafar la canal clàssica.

Total, que ara son les 14:30 i encara ens queden 300m de canal per pujar i poques hores de llum!!!. Així que sense pensar-ho gaire comencem a pujar cagant llets cap el cim i sense encordar que ara cada minut que passa juga en contra nostra, i sense corda anirem més ràpid.

Dit i fet, a les 16:00 de la tarda ja som al cim, però no tenim temps ni per relaxar-nos, ni per missatges, només les felicitacions i 3 fotos ràpides, que per si no teníem prou pressió amb l´hora, resulta que uns núvols amenaçadors es planten sobre nostre i ens avisen que si no baixem ràpid encara dormirem al cim...

Ràpidament anem a buscar la canal de Cristall per baixar, però la última sorpresa estava per arribar, com hi ha molta neu el primer tram de la baixada es totalment vertical i haurem de fer bolet de neu , muntar un ràpel i resar per que aguanti, però... ho aconseguim (del contrari ara mateix no estaria escrivint això) , primer baixa el Toni, després el Josep i al final jo, (joder quin mal rotllo rapelar d’un Bolet de neu).

Fet el ràpel encara ens queden molts metres fins baixar tota la canal i com ja era d’esperar, es fa fosc a mitja baixada i per postres comença a nevar!!!!, Frontals al cap i sense parar anar a buscar el camí que ens porti fins a Prat de Cadí i després al cotxe on arribem a les 21:00.

En total han estat 14h de Sortida amb molts moments de tensió, moments freds, i moments de satisfacció, i per que no dir-ho una mica de acolloniment al rapelar d´un bolet de neu!!!!, Però val la pena arribar al cim i veure, encara que sigui un petit instant les meravelloses vistes dels pirineus.

http://picasaweb.google.com/mattherhorm/CanalDeLOrdiguer250109?authkey=W856xrMDNcU&feat=directlink

Que dura es la Vida del Alpinista.....

Diumenge 4:00 A.M, encara es negre nit però el despertador ja sona, i la previsió meteorològica es boníssima, així que, com estava marcat agafo el cotxe i cap a Sant Celoni a buscar a la resta de companys que avui toca anar al Cadí a fer alguna canal, L’amagada o la Sàbat, no son de molta dificultat 50–55º, però ens anirà be per practicar el que em après al curs.

A les 5 del matí ja hi som tots el Toni,el Salva i la Laura. Carreguem motxilles i marxem cap amunt, la idea es estar el mes aviat possible al peu de la canal per fer-la amb tranquil·litat, però aviat comencen els problemes... A la pujada cap a Estana hi ha neu a la carretera i el Mondeo no puja, així que toca posar les cadenes al cotxe, amb els seus respectius problemes, i amb la mala sort que a la que comença a pujar una de les cadenes es trenc. ( S´ha acabat l’opció cadí, i jo ja porto 2 fracassos a aquesta paret, “suma i sigue....”) total, son les 8 i no es plan de marxar cap a casa, així que comencem a comentar les opcions que tenim ja que som aquí. Cara Nord del Pedraforca o Cambra d´Ase.....

Al Final decidim fer alguna canal al circ de Cambra d´Ase, on arribem a les 9 del mati i a la fantàstica temperatura de -10ºC!!!!. (Que dura es la vida del Alpinista...), doncs apa, es moment de posar-nos totes les capes tèrmiques i aïllants que portem, preguntem el risc d´allaus (3-4), mirem la muntanya i comencem a pujar... Hi ha molta neu i nomes esperem que almenys estigui una mica dura, però.... Ni de conya la neu no està transformada i ens enfonsem com a poc fins a la cintura, i per postres tampoc hi ha traça, Tela,Tela, i Tela!!!

Aviat veiem que serà del tot impossible arribar al peu de canal amb el temps suficient per fer-la abans de fer-se fosc, així que la Opció purament alpinística s’ha acabat, (quins collons, aixecar-se a les 4 del matí , fer 2 hores cotxe, per passejar el material, passar fred, i enfonsar-se a la neu fins al coll per res!!!!!!!!!).

Però be, al cap d’una estona apareixen davant nostre unes pedres amb bona cara, així que ja que hi som i portem material, muntem alguna reunió alpinística com deu mana amb un friend i 2 tascons, ens pengem el Salva i jo i la veritat es que aguanta força.

Doncs apa, un cop feta la reunió, la desmuntem i cap a Puigcerdà a menjar alguna cosa que encara enganxarem les caravanes amb els esquiadors que tornen a Pixapilandia!!!! I llavors si que el dia ens sortiria RODOOOOO!!!!

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/SortidaCambradAse110109?feat=directlink

Pujada al refugi Niu d´aliga

Després de molt intentar-ho al final hem convençut a la marta per fer la primera sortida “Pirenaica” amb raquetes de Neu. Hem decidit de pujar al refugi de niu d’àliga, sortint del Coll de Pal, ja que és molt fàcil i no hi ha d’haver cap problema, així que...

A les 9 del mati després de preparar-ho tot, anem a casa del David i l’Ester on ja ens esperen amb el cotxe preparat i unes botes per la Marta, un cop tot correcte sortim de Berga i cap a Coll de Pal, no fa molt fred nomes 1 o 2 graus sota zero i no es veu cap núvol, així que a posar-se les raquetes i cap amunt.

Ni jo, ni la Marta havíem portat mai raquetes i la sensació es una mica estranya, almenys per mi, acostumat a anar amb grampons. Les primeres pales de neu son amb poc desnivell, però nomes portem una hora caminant i ja estant preguntat si falta molt per arribar, ( vaya tela amb els muntanyistes!!!....).

A mesura que anem pujant, les vistes son mes i mes boniques, al Sud el majestuós Pedraforca amb un bon tou de neu i tot el Cadí que aquest any si que fa molt bona cara!!!, al Nord es pot veure les pistes de la Molina, El Puigmal, el Carlit, i tota la Cerdanya i el Pirineu que per ser principis de Desembre ja hi ha molta neu.

Una estoneta mes i ja serem al refugi on dinarem un entrepà i un cafè calentet que sempre va be per entrar en calor, la pujada s´ha fet sense problemes, i ara la baixadeta on la Marta ho passa una mica malament per que les botes son una mica petites i li han deixat els peus fets caldo, ( Els reis li hauran de portar unes botes noves.....).

Cap a les 3 arribem un altre cop al cotxe i cap a Berga, tot a anat molt be i el millor ha estat que a la Marta tot i el problema amb les botes li ha agradat la experiència, a veure si ara em farà la competència!!!!.....

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/RaquetesANiuDLiga61208?feat=directlink