Així que sortim Dissabte al matí des de Sant Cugat, l'Ignasi, l'Àgata, l'Alex, el Pep i jo, tots amb esquis, menys jo que em tocarà caminar o córrer com un boig per seguir el ritme... je,je,je. Desprès de 4 horetes de cotxe ens plantem a Benasque, on es impossible no parar-se a la “archi-conguda” i cara botiga Barrabes, on es molt difícil no comprar...
Total, un cop fetes les compres varies i dinar, comencem a pujar cap a la Renclusa, el tou de neu es considerable, però la pujada es fa força bé. Un cop al refugi, a descansar, Però, l'Igansi, en un rampell de “hiper-activitat”, es posa a ajudar als guardes a posar i treure plats de les taules.Mentre sopem, un “Freak-Excurionista” vegetarià, amb un gorret ple de papellonetes i floretes que ens fa sospitar i comença a parlar amb l'Alex, els riures son incontenibles amb la situació, però segur que era un “Encanto”. En resum, que el sopar el passem entre riures i comentaris, i per postres com a premi de la “hiper-activitat” de l'Ignasi, ens conviden a un xupito de Pacharán.....(això pinta be!!!!). Ara a fer nones que a les 5:45 diana per començar a Pujar.
Diunenge 5:45 del matí, sonen els despertadors i entre renecs i badalls, ens preparem per marxar. Un cop esmorçadets i amb ganes, sortim del refugi a les 7 del mati. El dia no pot ser millor, no fa fred, el cel es clar i el sol ens escalfarà de valent un cop creuem el Portillón.
La pujada fins al Portillón es fa força bé sense problemes, mentre els altres fan voltes Maries amb els esquis, jo faig la “nord directe” al Portillón amb raquetes... un cop aquí, la vista es espectacular!!! el glaciar fa goig i al fons el cim de l'Aneto. Així que canvi de Raquetes per grampons i cap al glaciar, on el sol pica de valent i tocar posar cremeta. Un cop tot arreglat a caminar fins al pas de Mahoma.
Aquí ens trobem una parella de francesos que no tenen clar per on passar i ens fan perdre molt de temps, però al final Passem l'Ignasi, l'Àgata i jo, i ens Plantem sols al Cim, on les vistes son espectaculars, tot el Pirineu nevat, El corredor Estasen, la cresta de Salenques, la de jossas, la de Cregüeña..., la veritat no hi ha paraules.... i les sensacions i els records tornen al cap com fotogrames d'una pel.licula....
Però lamentablement no ens podem quedar a viure aquí i hem de baixar, ara em toca córrer fort si no vull arribar al cotxe a les 8 de la tarda!!!. Així que nomes tinc una sortida, mentre tots baixen i disfruten esquiant aquest glaciar, jo ho l'he de disfrutar d'una altre manera, corrent com un boig per intentar seguir el ritme i intentar almenys no perdre molt de temps fins a Aigualluts on parem a descansar i menjar alguna coseta abans de fer l'ultim tram fins al cotxe, on arribem tots junts, (be jo tardo una mica mes), per veuren's la molt merescuda CLARETA!!!!
