Ara 81 anys després, nosaltres intentarem fer el mateix, això si, una mica mes equipats y sense moltes de les incògnites que L´Estasen es deuria trobar allà dalt.
Després de passar una nit al cotxe, a les 6:00 a.m, sona el despertador, mengem una mica agafem les motxilles i cap a peu de via, (1 hora des de el refugi). Un cop allà ens trobem una corda que ens permet arribar a la feixa sense problemes, que es fa caminant, passant per darrere del dit de Rimbau.
En aquest punt es on veritablement comença la via (marques verdes), comença L'Oriol amb el primer pas de IV, amb molt de canto i es deixa fer, Ara em toca a mi, seguir, i poc a poc, ens anem alternant els llargs fins que arribem al lloc clau de la via i el mes esperat. El famós flanqueig de l´Estasen, la veritat, es que és espectacular, son només 30 metres, però el pati que hi ha acollona, s'ha de flanquejar la paret vertical amb una sensació de vuit sota els peus impressiona...
En aquest punt es on veritablement comença la via (marques verdes), comença L'Oriol amb el primer pas de IV, amb molt de canto i es deixa fer, Ara em toca a mi, seguir, i poc a poc, ens anem alternant els llargs fins que arribem al lloc clau de la via i el mes esperat. El famós flanqueig de l´Estasen, la veritat, es que és espectacular, son només 30 metres, però el pati que hi ha acollona, s'ha de flanquejar la paret vertical amb una sensació de vuit sota els peus impressiona...
.jpg)
Un cop fet aquest la resta de la via segueix remuntant una canal fins a un altre pas de IV+, i poc a poc seguir pujant amb molt de compte amb les pedres soltes fins arribar a la cresta, que et porta directament al cim del calderer, tot i que nosaltres varem fer una petita variant per que com sempre ens encigalem una miqueta.. je,je,je...La baixada es fa per la tartera, i cap el refugi a fer la birreta de rigor!!
En resum una via molt maca, disfrutona.... això si, tractant-se del Pedraforca no se sap mai.......
