Aquesta via oberta l´any 1957, juntament amb la Homedes i L´Estasen, potser configuren les tres gran clàssiques de la impressionant i espectacular paret nord del Pedraforca, i justament la que em falta per fer-les totes.
Aproximadament a les 8:00 del vespre arribem al refugi Lluis Estasen, on després de saludar al guarda toca preparar el material, i com sempre les eternes preguntes, quin material agafem?farà fred?hi haurà neu?, en fi al final com sempre agafem un joc de Friends, un de tascons, algun pitó per si les mosques, un piolo (que el passejarem), botes i grampons, i ja tenim la motxilla feta, (això sí, pesa com un mort!!!!).Ara toca preparar els suculents fideus xinesos, i un cafè i fer nones que a les 5:30 toca diana....
Amb els primers clars comencem a caminar i en poca estona ja veiem que de la roba que portem ens sobrarà la meitat, (pes inútil a la motxilla, però és el que hi ha), ens consolem pensant que així l’escaldada serà mes interessant..... En una hora ens plantem uns quants metres per sota la via on confirmem que de neu res de res, apa els grampons també els passejarem.
L´Oriol comença amb els dos primers llargs d’aproximació fins arribar al inici real de la via, la ruta a seguir es claríssima, un diedre totalment vertical, però amb bona roca
1er Llarg 30m IV :La sortida de la reunió es una mica simpaticota, equipada amb algun pitó i es deixa protegir bé amb algun friend a la fissura.
2on llarg 20m III+:
Aquest llarg es mes o menys igual que el primer i sense gaires problemes s’arriba a la reunió.
3er Llarg 40m IV+:En aquest llarg em torna a tocar a mi, les cosses ja es comencen a posar interessants... la fissura desploma una mica i t’expulsa de la paret, i si a més a més hi sumem el pes de la motxilla l’escalada es forteta, però bé aconsegueixo arribar a la reunió i respiro tranquil...
4rt Llarg 40m V:
Sense cap dubte aquest el llarg més maco i complicat de tota l’escalada. Una fissura fosca, estreta, humida i desplomada que et fa suar de valent per superar-la, sort que els Friends entren molt be i la roca és boníssima. L’Oriol que és un màquina se’l curra i jo pujo amb algun “problemilla”, però be amb la corda per sobre tot es veu diferent..
5é Llarg 20m IV+:Últim llarg de la via, on la dificultat es troba en els primers 10m, a la sortida de la reunió. seguim per la fissura, protegint tot el que puc, fins que arribes a una zona on la cosa ja afluixa molt i et deixa al ben mig de la paret on pots muntar la reunió.
En aquest punt la via pròpiament dita ja està feta, però encara queden uns 350m de desnivell fins arribar al cim del Calderer, que fem un tros a l´emsamble (on la pujada es una mica més complexa), i la resta desencordats fins arribar a la cresta que ens ha de deixar al cim.
A la 13:00, fem cim, en total 6 hores d’escalada fins al cim del Calderer, on com sempre recollim el nostre personal premi. La satisfacció d’haver fet una altre gran escalada i com no, poder contemplar les espectaculars vistes que et pot donar el cim d’una muntanya!!!!, això si res de celebracions que encara queda la baixada i fins que no toques de peus a terra, no hi ha res segur!!!.Les Fotos:
