Fa cosa d´aproximadament un any que varem decidir fer un petit estage als Alps d´uns 15 dies, amb l´objectiu principal d´assolir el Montblanc per una de les rutes no normals ( l´Aresta Bionnassay....)
Tot comença el Diumenge 10 de Juliol, som 5 "Pirates" amb moltes ganes d´anar cap allà i veure quines sorpreses ens han preparat els Alps.... I per ara el primer ara el primer problema que hem de resoldre es com podem encavir en un Pathfinder 5 personas amb tot el material d´escalada que portem, 2 tendes de campanya, menjar, fogonets, olles, etc....(Collons entre tots portem material suficient per escalar la paret nord de l´Eiger!!!!), però a aquestes alçades no hi ha res que ens pugui frenar, (bé almenys ara). Així que con si fos un Tetris anem colocant totes les coses al maletero i miraculosament podem tencar-lo!!!. Doncs apa ara cap a la primera destinació, els Ecrins....
Cap al vespre arrivem als ecrins, concretament a La Belarde, d´allà surt un camì que ens ha de dur fins al refugi de Promontoire a 3000m, just al peu del massis de la Meije (primer objectiu). Tot passejant pel poble veiem una típica esglesia alpina que ens recorda amb les plaques conmemoratives la gent (principalment guies), que han mort per aquestes muntanyes per diferents raons, que això no és cap joc i que tots els sentits han d´estar concentrats per no cagarla, ja que com diu el Mestre, la primera cagada por ser l´última. Però be no ens posem nerviosos, que no tot son desgracies....
Al dia següent comencem a caminar poc a poc fins al refugi de Promontoire, on ja es veu perfectament la ruta de la Meije i la seva glacera penjada, la glacera Carré. Com l´Oriol i jo no estem gaire cansats decidim fer una petita aproximació per la tarda per veure com pinta el tema, i la veritat és que no es veu gens malament, però creiem que tindrem un petit problema, en aquest terreny s´ha d´escalar ràpit i segur si no vols quedar-te penjat a 4000m i passar la nit del lloro fent un vivac extrem...Nos hem calculat que al ritme que pujem podriem fer-ho mes o menys en l´horari marcat, unes 9 hores, però tots 5 aquest horari es pot incrementar moltíssim, ja que per desgracia els derrers messos no hem pogut escalar tots junts i aixó pot ser un problema.... Així que després de comentar-ho, pensem que fer dues cordades pot ser una opció, el problema es que no hem agafat prou material per fer les dues cordades, però tot te sol.lució. La nostra cordada (Oriol, Xavi i jo)sortirem primer almb el material justet per anar al ensamble ja que anirem més ràpits, i la cordada del Juanmi i el Fernando aniran amb mé material per si les mosques.....Ràpidament veiem que la cordada del Juanmi va molt lenta i aquest ritme serà impossible fer-ho, així que canvi d´estratègia, organitzem una única cordada de 5 persones, pujem una mica més però seguim anant molt lents i no podem aumentar el ritme per aconseguir l´objectiu, així que decidim baixar una mica desil.lusionats, però almenys hem aclimatat una mica tot escalant a mes de 3000m, que segur que ens anirà bè.
Al dia següent comença la marxa cap al Montblanc, deixem els Ecrins i ens encaminem cap a Contamines que és d´on sortirem per iniciar la pujada al Montblanc. La idea inicial es pujar fins al refugi de Conscrits i posteriorment fins a Durier, un cop allà, escalar la Bionnassay, atravessar l´esmolda aresta i directes al Montblanc....Però igual que a la Meije, aviat veiem que el nivell total del grup no va del tot amb sintonia amb el que tendría que ser la velocitat, i de la mateixa manera que hem vist als Ecrins, anem molt lents per fer una ascenció que demana un esforç extra en aquest punt.
La pujada a Conscrits la fem mes o meys en temps, però al avui hem d´anar fins a Durier i en teoria li marca unes 6 hores, però nosaltres ho hem fet en 11 hores, amb aquest ritme és inpensable fer la ruta completa, ja que a l´ultima etapa li marca unes 10 hores i no es una opció real fer-ho sense arriscar-nos molt!!!
Així que tot i que la ruta fins al Durier ha estat molt guapa, lamentablement aquí s´acaba la nostra aventura a l´Aresta Bionnassay, ja que en vista de com he vist el nivell total del grup, no es una opció segura seguir per aquest camí. Però això no vol dir renunciar a pujar al Montbanc.....La baixada és llarga per la cara nord de la muntanya, on la pedra està molt trencada i es cau només de mirar-la, però és el millor camí possible....
Un cop a Chamonix, no cal pensar-ho gaire, unanimament hem decidit no pujar per la ruta normal, així que la opció que veiem més possible es pujar par la ruta dels 4000´s... Primer agafem el telefèric que ens ha de portar fins a l´aiguille de Midi, i desde allà anirem fins al refugi de les Cosmiques a 3600m.Son les 12:15 de la nit, i només hem pogut dormir 3 horetes!!!. Però això és el que hi ha als Alps... després de preparar el material, menjar un trista barreta per tenir alguna cosa al cos, comencem l´ascenció. Es negre nit i fem dues cordades, El juanmi i jo en la primera, i després l´Oriol el Fernando i el Xavi... Tot i que aquesta ruta no és la normal, hi ha molta gent que surt a la maixa hora que nosaltres, i si mires enrere pot veure com una filera de llumetes igual que un cuc segueix una traça mes o menys marcada... És una llàstima lo masificada que està aquesta ruta, per que li treu molt d´encant.
A les 3:00 del matí arrivem al Montblanc de Tacul, no ha estat técnicament dificil però pujar per la paret nord de Montblanc de Tacul i superar alguna esquerda mes o meys delicada, lio dona un aire alpí a l´ascenció, llàstima que al ser de nit no veiem res pel que fa a les vistes mes enllà del que il.luminan els nostres frontals, però al mirar avall es veu tot Chamonix il.luminat.....
Un cop aconseguit el Montblanc de Tacul, toca fer el Mont Maudit, així que poc a poc seguim guanyant alçada entre Seracs espectaculars i grans com cases que ens deixant just al peu d´una Goullote/paret de gel que hem de superar fins arribar al coll. En aquesta paret hi ha instal.lada una corda fixa que facilita l´escalada, però com nosaltres portem 2 piolos decidim passar de la corda i tirar pel dret escalant una mica, encara es negre nit i no sabem exactament quina llargada te, però la dificultat mes gran és el gran numero de persones que pugen fent servir la corda fixa, ja que no paren de tirar-nos blocs de gel i com algun d´aquests blocs ens desequilibri baixarem directes fins a Chamonix a esmorzar. Així que l´adrenalina comença a fer acte de presencia i la concentració és màxima per tal de no fer cap patinada. Un cop a coll veiem que em escalat aproximadament uns 60m de paret d´uns 60/70º que ens ha fet treure la son..... ara ja son les 6:00 del matí i el sol comença a sortir i ens comença a il.luminar els grans cims que ens envolten, nomes 3 horetes ens separen del cim del Montblanc, així que sense pensar-ho gaire seguim pujant tot saltant alguna esquerda interessant... Però encara no està tot fet i l´alçada i el cansament comencen a fer acte de presencia.
A uns 4400m al Junami li agafa uns inicis de mal d´alçada i una petita pàjara, i al fernando tres quarts del mateix, així que després de descansar i menjar una mica, es mig recuperen i podem seguir pujant, però una mica més lents per tal de no empitjorar les coses.Pas a Pas el final es cada cop més aprop i a les 8:00 del matí, arribem al cim del Montblanc 4810m, la veritat és que el cim em decepciona una mica, ja que es molt gran i no te el caracter que una muntanya d´aquestes dimensions hauria de tenir, sembla un turó en lloc del cim de la muntanya més alta de l´Antiga Europa!!!, però és el que hi ha... Ara si, fem algunes fotografies per immortalitzar el moment i cap avall que encara queden moltes hores de baixada per la ruta normal, on l´unic destacable és que s´ha de creuar la famosíssima BOLERA i que per mi va ser la baixada mes dura que havia fet mai, ja que durant la pujada m´ha cascat el dit gran de peu i el tinc inflat com una bota i amb l´ungla destrossada, i amb cada passa que faig em fa un mal de mil dimonis!!!!. Però be al final cap a les 16:00, ja torem a ser a Chamonix, molt cansats però contents per tenir el Montblanc a la saca.!!!
Totes les Fotos:
