Es diu que l´Aresta Ribes es la via mes llarga de Montserrat, amb aproximadament uns 300 metres de dificultat 6a (V Obligat). però el millor es que després de fer-la es molt i molt recomenable..
Aquest cop som dues cordades: Salva i jo i el Josep i el Juanmi... Primer de tot un esmorçar a Collbatò i desprès cap a la pedra que fer una via d´aquestes necessita temps...
En 30 min som a peu de via i just devant nostre hi ha una cordada que comença a pujar, així que aprofitem per preparar material, mirar-nos el primer llarg i decidir qui ho fa primer, Amb aquestes que tot i que no m´agrada començar a mi, m´hi llenço, el primer llarg és V sup (cabron) i després de 3 intentones el nen amb prou feines arranca del terra, així que paso de tot i li cedeixo el torn al Salva, que es treu el llarg com un campeon!!!, i fa la primera reunió, val a dir que com la via te 12 reunions el primer llarg l´empalmem. L1 = (l1+l2).
Ara si que em toca a mi, ara que ja he escalfat començo el segón Llarg que també l´empalmo. L2=(l3+l4), es un llarg maco de V, però amb pocs seguros, només un parell de ponts de roca, un pitò vell de l´època i poca cosa mes per protegir, però be, ara si que ja començo a pujar sense problemes, fins que arrivo a un coll on puc muntar reunió.
El tercer llarg li torna a tocar al Salva, i també els empalmem L3 = (l5+l6), la primera part es fàcil IV, però després es torna a complicar amb algún passet de V sup protegit amb 3 pitons, però sense gaires problemes arriva a la reunió i ja en tenim un altre a la saca.
El 4rt llarg, a la ressenya li marca 6a, però en realitat el més complicat es fer els 5 primers metres, que estan molt ben protegits, i com era d´esperar aquest em toca a mi, així que després de bufar molt i fer alguna marranada aconsegueixo passar el tram de 6è, però aquí no acava la festa encara em queden uns 30 metres de V sup i ara si que els seguros allunyen una mica i com caigui faré una volada de les maques...sort que la roca es bona....
En aquest punt, el més complicat de la via ja ho hem fet tot i que no ens podem distreure, tot i que noés falten 3 llargs...li torna a tocar al Salva far el llarg de V sense cap problema i una altre reunió en un collet super ample on agafem a la cordada que teniem devant.
Amb el seu permís (som molt educats) comencem a pujar, i sorpresa pal nene, en tot el puto llarg de 40 metres nomes hi ha 2 tristos ponts de roca just al principi i una xapa a 20 metres del terra. Sort que és fàcil IV/IV sup...però, com diu el juanmi, sempreamb els seus anims: "fàcil però com patinis ho tens clar".
Ara només som a un llarg de tocar la glória i el Salva tindrá l´honor de coronar primer l´Aresta Ribes. Son les dues de la tarda i hem tardat 4 horetes en fer-la, no està malament...Ara a esperar a l´altre cordada..
En resum, la via es molt recomenable i està reequipada amb parabolts, però la clau per no tenir problemes de temps es anar amb cordes de 60 metres i intentar juntar tots els llargs possibles, si no t´hi pots passar moltes hores....
