Quedem a les 15:30 a Sant Celoni amb l´Oriol.., i carretera i manta que encara ens queden 4 horetes de cotxe..., entre conversa i conversa arribem a Cervera, on posem gasolina i sorgeix la pregunta maleïda: Ahs vist una bossa gran amb les botes? Pregunta l´Oriol.... Al cotxe no hi son, MERDA!!,MERDA!!, el noi s´ha deixat les botes al seu cotxe.... apa mitja volta i cap Sant Celoni again...
A les 7:30 tornem al punt d´inici i que collons, tornem-hi... agafem l´autopinsta i cap amunt una altre vegada, tinc la sensació de tenir un "déjà vu", que estrany......Seguim conduint i la temperatura cada cop es més baixa fins que arribem a la presa de Cavallers (-10ºC) i només son lles 22:00h. Be almenys hem pogut pujar el cotxe fins a peu de via, això pinta be, fogonets a tota castanya per fer una mica de pasta i a la piltra que demà el dia serà llarg.
A les 5:45, sonen tots els despertadors, i quina es la nostra sorpresa: Fot un vent de collons i una capa e neu ja ha tapat la carretera i el cotxe....Amb aquestes condicions impossible fer la panko pat, i per postres mes val que marxem d´allà cagant llets si no volem que el cotxe es quedi aquí fins al Juny, doncs apa un altre cop el fantàstic clima mediterrani ens fa donar mitja volta, però per sort hi ha pla B. L´Oriol es treu de la màniga la ressenya de la cresta Urquiza Olmo a Montrebei, així que sense pensar-ho comencem a tirar cap allà, i al primer bar que veiem obert entrem i ens mirem la ressenya amb calma.
Decidit, recuperem els anims i cap a montrebei que anem, no tenim ni idea com arribar-hi, però per alguna cosa s´han inventat els GPS, primer arribem al poble de Tolva, i el GPS diu que per amunt per una pista, li fem cas i després de confondre´ns un parell de vegades, sembla que ja hem trobat el camí "bo". Si una cosa bona te el GPS, es que als llocs t´hi porta, però la pregunta es: Per on??. El molt cabró ens ha fotut en una pista de 4x4 i nosaltres amb l´Insignia, on suem sang per no destroçar-lo, sort que amb el fred que fa, tota la pista està glaçada i el fang està dur com una pedra....., seguim pujant i al arribar al poble d´Estall (4 cases abandonades), la pista s´arregla i ja anem més tranquils fins a Montfalcó, on per fí deixem el cotxe i ens preparem per fer l´aproximació fins a peu de via.
La veritat es que el caminet que hi ha es molt maco i amb unes vistes de les parets de Montrebei i el Pirineu al fons, seguim caminant i després de 1:30h arribem al lloc en qüestió, i com no podia ser d´una altre manera, sorpresa!!, aquest cop he estat jo que m´he deixat l´arnes al cotxe. COLLONS,COLLONS i MES COLLONS!!, aixó no ens pot estar passant, però arribats a quest punt em nego a abandonar i tornar amb la cua entre les cames a caseta, així que posaré en pràctica els coneixements adquirits i em fàbrico una arnés amb unes bagues i un parell de mosquetons, ( molt important: això només s´ha de fer en cas d´emergència), per possar-ho més interessant el primer llarg és un 6a, i te pinta de que costarà treure´l.
Es pot dir que l´estil serà alpí en tota regla, tots dos abrigats fins les orelles pel fred, amb motxilla i jo amb dues bagues que m´uneixen a la vida, almenys com aniré de segon aquest llarg em dona una mica de tranquil.litat, està clar que amb això que porto no em puc ni plantejar anar de pimer en aquest llarg, i menys veien com l´Oriol pateix per treure el llarg però be, el noi s´ho curra i arriba a la reunió com pot. Ara em toca a mi, trago saliva i cap a dalt, pateixo com una rata, les mas estan glacades i no tinc gens de tacte amb la roca, peròa l final el llarg surt i arribo amb l´Oriol, ara si que es veu el perfil de la cresta, son tot d´agulles esmolades amb molt bona pinta. 
Com veig que el "mamatreto que m´he muntat funciona prou be, segueixo jo de primer una estoneta superant alguna agulleta senzilleta, mentré l´Oriol em seguiex a l´ensamble, fins que arribem al primer ràpel. El superem sense problemes i una nova agulla, aquest cop tira l´Oriol una estoneta més fins que arribem a un senyor ràpel volat súper espectacular. En aquest punt la cresta es separa en dues parts i al mig s´obre una xemeneia vertical de 30 metres de profunditat, la veritat és que fa una mica de "yu-yu" baixar fins allà, però és guapíssim!!, això sí,( el mal d´Ous, amb perdó em dura una estoneta...). I ara a sortir d´allà escalant per la mateixa xemeneia. 
El següent llarg que puja a una altre agulla també és molt i molt interessant i espectacular, comença amb bavaresa, just per l´aresta i després continua pujant just pel fil de la paret. Ara ja podem tornar a tirar una estoneta més a l´ensamble, i seguim superant alguna agulla sense dificultats fins que arribem a un últim ràpel de 15 metres, el fem sense problemes i gas a munt fins al cim de la cresta.
En total ham trigat 5 horetes en fer tota la cresta integral, ens trèiem la corda, els gats, els ferros varis i cap al cotxe que ja es comença a fer tard, i encara hi ha un llarg camí. Aquest cop la perseverança, ha donat els seus fruits....
En resum és la cresta cresta pre-pirenenca més maca que he fet fins ara, te ambientillo, està equipada amb parabolts, la roca és de boníssima qualitat, les vistes espectaculars, i si no es vol fer el llarg cabró de 6a, es pot evitar pujant per una bretxa que hi ha abans..
Les Fotos: http://picasaweb.google.com/sherpa3001/CrestaUrqizaOlmoMontrebei?feat=directlink
