Escala a Vilanova de Meià

Avui toca escalada.....

Com que ja varem decidir que als Pirineus no hi aniríem per que la previsió meteorològica no era gaire bona, hem decidit anar a escalar a Vilanova de Meià. el lloc és molt guapo i sembla que tindrem sol tot el dia, així que desprès d'esmorzar al Bruc, agafem el cotxe i cap a Vilanova....

En arribar es confirma tot, fa sol no hi ha gaire gent i tenim unes ganes boges de penjar-nos de la roca, amb la idea de fer una via de 2 llargs assequible al "meu nivell" (V), i alguna via curta d'un llarg.

Doncs després de preparar el material comencem amb la 1ª Via, el David comença amb el primer llarg i jo vaig al darrere, un cop a la reunió. 1ª Classe pràctica del dia: de muntatge d'una reunió (quin merder de cintes i mosquetons!!....), i ara cap amunt i a posar-ho en pràctica, jo faig el 2on llarg i faig la reunió (tot a anat be) i ara el rappel.
Fem una altre via i ara amb mes classes practiques: col·locació de Tascons, Friends.., la veritat és que si volem anar a SALENQUES, ja cal que n'aprengui..,

després de fer la via veiem unes esquerdes xules, i ara l'ultima classe pràctica del dia, una travessia horitzontal per equipar amb Tascons, Friends i Estreps, (cal dir que la Travessia està molt baixa i no hi ha perill, però com a pràctica és perfecta).
I ara el fi de Festa..., fem tres totxos mes per acabar-ho de rematar, ja que sol comença a baixar i no es plan de quedar-nos fins que es faci fosc..., son les 4: 30 i encara no hem ni menjat ni begut res des d'aquest matí i ja hi ha GANA!!, així que cap Artesa de Segre a Menjar unes coques de recapte Boníssimes!!!!, i cap a casa.

pujada al Carlit "Temperatures Infernals"

Aprofitant que els cosins de la Marta tenen una caseta a la Tour de Carol, que millor que passar-hi un cap de setmana relaxant i si tot va be fer una Pujadeta al Carlit, que tot i que jo ja l’he pujat, L’Enric no l’ha fet i em demana d’acompanyar-lo....

Tot i que hi ha anticicló i farà un dia esplèndid, també s’anuncien temperatures baixíssimes!!!!, doncs res mes lluny de la realitat....


dissabte al mati a les 7:00 el termòmetre de la Tour de Carol ja marca -7ºC, i encara hem d’anar al pantà de Bulloses a uns 2000 metres per començar la pujada al Carlit. Es per flipar la temperatura es de -17ºC!!!. però almenys fa sol, així que ens preparem i cap amunt...


En el camí hi ha neu, en alguns trams uns 20 cm i en d’altres un metre, però es fa mes o menys be, a no ser que a part de les temperatures baixíssimes i afegim el vent que feia, total que la sensació de fred era molt forta fins al punt que L´Enric just al peu del Carlit i abans de començar la pujada final em diu que ja no pot seguir mes, així que en aquest punt decidim donar mitja volta i tornant per un altre camí molt guapo per el costat dels llacs gelats anem cap el cotxe.


Almenys ens ha sortit una excursioneta de unes 5 horetes que no ha estat malament considerant el infernal o millor dit congelat clima que teníem, no hem fet cim, però la muntanya no crec que es mogui, i les poques fotos que vaig poder fer de la vall i del Carlit abans que es congeles la bateria de la camara han sortit bastant be.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/PujadaAlCarlit161107

Pujada als pics de Veteranos - Gemelos

Un altre cap de Setmana amb anticicló i no es pot desaprofitar... tornar a gaudir de les fantàstiques vistes pirenaiques desde un 3000!!!.
En un inici, fruit de les nostres ganes de fer tres mils, la ruta escollida havia de ser la cresta Veteranos - Bardamina, però les poques hores de sol i el fort desnivell de la ruta ens va fer "pensar", que millor seria reduir-la, i fer el pic de Veteranos (3125m) i Gemelos (3160m).

Aquest com no faríem el cabra el David i jo sols, sinó que també es van apuntar a venir amb nosaltres l´Ignasi i l’Àgata.

Així que el dissabte al mati, agafem el cotxe, i cap a Benasque... on desprès de fer un entrepà deixem el cotxe, agafem les motxilles i enfilem a pujada de unes 2 horetes fins el refugi de Estós.
La pujada no te cap dificultat s’ha de seguir la pista GR fins el refugi i ja està. Un cop allà, el de sempre, Fer els llits (especialment el David), preparar la motxilla per demà i esperar l’hora de sopar per menjar alguna cosa, tot i que la nit era molt estrellada i maca feia molt de fred i el millor era anar a fer nonetes que el diumenge diana a les 6:00!!!

6:00 del mati, sona el Mobil i cap amunt!! algú diu: Tinc son i vull dormir!!...., al final tothom en peus, i com diu el David ens vestim de "romans" o en el meu cas "d´Spiderman" amb tota la roba que tenim per que el tema pinta que farà fred..., mengem alguna cosa, i cap el Veteranos.

La Pujada fins al coll de Chistau es fa bastant be, amb un vent gelat però el Gore-tex, fa la seva funció i no hi han mes problemes. En aquest punt comença el desnivell important, i jo començo a tenir indicis d’una "pajara",L´Ignasi, El David, L’Àgata i jo (pajarito perdut), Seguim pujant fins a peu de cresta, on sembla que la pujada fins al Veteranos serà ràpida (res mes lluny de la realitat..). Encara ens espera una Hora de grimpadeta i cresteig fins al Pic de Veteranos.

Arribem a Veteranos, fa vent i aprofitem per menjar alguna coseta ràpidament abans d’enfilar la cresta fins al pic de Gemelos a uns 30 minuts. Un cop allà ens mirem la famosa Brecha de Carrivé (que impressiona una mica) , ens fem algunes fotos i cap al Veteranos a dinar.

El dia es espectacular!! i es veuen molts cims que jo personalment no tenia ni idea de quins eren, però L´Ignasi que els coneix ens diu quins son. (Llàstima que amb la meva memòria de "peix" ja no recordo el nom de la meitat de tots ells).Però per desgràcia el vent gelat que fa, no ens deixa gaudir de una bona estona al cim, i hem de començar a baixar.
La baixada la fem ràpid, la meva pajara ja es història i cap a les les 6 som al cotxe, busquem algun lloc per sopar alguna coseta i cap a caseta.

La sortida ha estat tot un èxit, una mica dura, però i m’ho he passat de meravella!!, Espero que puguem fer mes sortides tots junts, serà que no hi han muntanyes per pujar!!!!

P.D, tot pinta que la pròxima sortida serà el proper dia 1/12/07, possiblement Picos de las Aragualas (Aguja de Pondiellos 3016m, Pico de Garmo Negro 3066m,Pico de Algas 3024m, Pico de Las Argualas 3046m), aixi que si us animeu ja ho sabeu!!!!.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/PicsVeteranosGemelos101107

Pujada als Astazus desde el Refugi de Pineta

comença el Dissabte on desprès de fer unes 4 hores de cotxe arribem el David i jo al Refugi de Pineta a les 5 de la tarda. Es moment agafar lloc per dormir i preparar la dura jornada de demà que ens ha de dur d’una tacada a coronar els 2 pics D´Astazus de 3012 i 3071 m. Creiem que la jornada serà llarga unes 10 hores, així que tenint en compte que desprès de fer la pujada encara hem de tornar 4 horetes mes de cotxe, hem decidit desprès de discutir-ho fent unes birres que començarem a caminar a les 6 del matí (comencem be), així que ha sopar i a la piltra que demá serà durillo.

5:00 am, Negre nit i -2ºC. sonen els telèfons i sense pensar-ho gaire ens disfressem de alpinistes, preparem la motxilla d’atac, esmorzem un bollicao i un suc (per variar) i cap a munt que ens espera un desnivell de 1200m fins el Balcó de Pineta.

La pujada fins al Balcó de Pineta la pujada es fàcil una mica fosca, llarga i freda, però fàcil, la idea es arribar a el Balcó de Pineta amb la sortida del sol. Doncs així ha estát a les 8 del matí ja havíem arribat. i després de fer les fotos de rigor i disfrutar d’uns moments de pau i tranquil·litat amb el sol acariciant-nos la cara, i veient com la glacera i el cim del perdut comença a canviar de color amb les primeres llums (es espectacular!!!).

seguim la nostra marxa cap el coll de Astazus a 2955 m, per arribar al coll tampoc te gaire dificultat ja que en tot moment tens una referència visual d´on has d’anar i el perill de agafar un camí equivocat es molt baix, total que en 2 hores ens plantem al coll on fa una mica de vent però val la pena nomes per veure les vistes espectaculars de la cara nord ( el Vignemale, El casco de Marboré, el circ de Gavarnie,etc...). En aquest punt es moment de menjar una mica ( unes atmelles, veure una mica d’aigua) i cap a el esmolat petit Astazu per la cresta.

La pujada al petit Astazu no te gaire complicació, hi ha una mica de pati per la cara nord però es pot fer be, però si hi ha vent fa una mica mes de respecte. En uns 20 Min. ja som al pic del Petit Astazu on després de les fotos de rigor, comença la part mes divertida, anar del Petit Astazu al Gran Astazu per la cara nord fins al coll se Swan i després fer l’altre cresta fins el cim del gran Astazu.

El cresteig no es gaire complicat a no ser per un pas no gaire difícil però molt i molt aeri, (com podeu-ho veure a la foto), que personalment he anomenat com el "pas del penitent", ja que es tracta de fer uns 20-25 metres a quatre grapes per un estret pas que flanqueja tot el petit Astazu per la cara nord, la veritat es que impressiona molt especialment si el mires desde el Gran Astazu, ja que hi ha una caiguda totalment vertical de com a mínim de mes 600m, vaja en definitiva que si la cagas no ho expliques, je,je. Però jo em pregunto, que seria la muntanya sense unes dosis sense control d’adrenalina fluint per les venes?...

Be després de tot enfilem la última pujada fins al gran Astazu 3071m on arribem a les 11h. Ara si!!, ens felicitem, i com som els primers en fer cim agafem el millor lloc que veiem per fer unes fotos súper guapes, menjar alguna coseta, descansar, enviar missatges i trucar pq ningú pateixi mes per nosaltres. I ara cap a vall....

La baixada la comencem a fer sense problemes i fins i tot ens toca fer de bones persones acompanyant a una pobre noia de que s’havia quedat enrere dels seus amics i havia decidit de tornar al refugi tota sola. sense aigua ni menjar, i sense tenir gaire idea d´on s’havia anat a fotre,Així que ara ja som 3.

Els majors problemes que tenim son la distancia que hi ha fins al refugi, el desnivell, i els peus que literalment els teníem destroçats!!!, però be al final arribem al pàrquing del Parador de Pineta on teníem el cotxe, i anem cap el refugi on arribem a les 4 de la tarda, moment de fer una birra i comentar l’experiència.

Al final ha estat una ascensió molt guapa, dura (3742m de desnivell acumulat), i amb les dosis d’adrenalina per donar-hi emoció. Ara a per mes 3000!!!!

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/ASTAZUS201007

Travessa per Aigues Tortes

Per acabar les vacances, he cregut que la millor manera era fer-ho a la muntanya, i així a estat!!, Els 4 últims dies han estat per gaudir-los amb les espectaculars vistes que ens pot oferir el Parc nacional d’Aigües Tortes.

Tot comença el dia 23/8/07, L’Enric, el Jordi, i jo ens encaminem cap a Espot per començar el camí, amb el objectiu de passar 3 dies per la muntanya , i si el temps acompanya fer algun cim!!!. Cap a les 10 del mati arribem a Espot, agafem les motxilles i cap el refugi de Josep Mª Blanc, I com deia abans molt em sembla que el temps condicionarà molt la ruta, el cel esta tapat i fot un “fred de collons”!!, tot i així amb la pujadeta comencem a entrar en calor i ja ens sobra la roba. En 3 Hores hem arribat al refugi i la temperatura es de 5ºC, i comença a ploure.. així que avui ja ens podem oblidar de fer el cim del Peguera “La primera en la frente”. Sort que el refugi està molt be i ens passem la tarda jugant a cartes i organitzant la ruta de demà. Total que a les 8 de la tarda ja aviem sopat i a les 10 a fer nones. Comencem be!! Esperem que demà el tema millori....

Dia 24/8/07, veritablement el Refugi de Josep MªBlanc es una pasada, almenys en la nostra habitació teníem la actuació de “los 3 Tenores”, ha estat espectacular sentir com la RONCA la penya durant tota la nit!!!!, jo no em podia imaginar que el cos humà fos capaç de generar tants decibels amb el nas!!!!. Be tornem al Tema... 7 del matí, plou i la temperatura es de 1ºC, i la neu fa acte de presencia als cims, Està clar que el temps ens la te jugada, tot i així decidim fer la ruta que teníem prevista i arribar fins al Llac de Sant Maurici creuant el coll de Monestero. Sortim del refugi i comencem a pujar cap el coll sabent que ens mullarem com pollets, de sobte para de ploure i jo confio poder pujar el cim del Peguera o el Monestero, però res mes lluny d’una il·lusió, a la que anem arribant al coll veiem com una espessa capa de boira comença a tapar els cims i el temps es complica, així que les meves poques esperances a tomar pel sac!!!, Be un altre dia serà... Amb resignació no tenim mes remei que començar una baixada per una petita tartera i un camí de blocs de pedra per arribar a l’altre vall i anar cap el refugi de Ernest Mallafrè, on arribem molls com pollets per la pluja, i per postres al refugi no hi ha llum!!!, així que a la llum de les espelmes passem el que queda de tarda per que, per variar està plovent.

Dia 25/8/07, avui ja es l’ultima oportunitat de fer algun cim, ens dirigim cap al refugi d´Amitges, el dia comença núvol però sembla que millora, comencem a pujar ràpidament fins al refugi, durant la pujada, els meus amics “els núvols”, comencen a fer acte de presencia, però avui ja estava decidit, havia de caure algun pic, en arribar al refugi, mirem quin pic fem, les opcions son: Pic d´Amitges, Pic d´Bassiero, o el pic de Saboredo, al final decidim anar en direcció al coll d´Amitges i un cop allà decidir quin fem, així que cap a munt.... la pujada es molt fàcil, i en poc temps ens plantem al coll, on piquem alguna cosa abans de pujar. El cel cada cop està mes tapat i amenaçador però ara ja som aquí i algun ha de caure, L´Enric decideix quedar-se al coll per que no ho veu clar, però el Jordi i Jo decidim pujar el pic d´Amitges, la pujada es molt fàcil, i ràpidament som a dalt, un cop allà foto de rigor i cap a baix per que el cel amenaça pluja i no es plan de mullar-se. En arribar al refugi estic content per haver fet un cim però tinc aquell regust amarg de no haver pogut fer mes coses per culpa del mal temps. Però be les muntanyes no es mouran d’allà i jo ja hi tornaré algun altre dia.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/MuntanyaAiguesTortes23807

Bateig de foc de la Judith al Pedraforca

Diumenge 22 de Juliol del 2007, per fi ha arribat el dia.... Després de haver-ho parlat mig en serio, mig en broma ja fa molts dies, avui ha estat el dia escollit per realitzar la el bateig de foc de la Judith (la meva cosina) amb la “alta muntanya”, i no podia ser una altre que el majestuós Pedraforca.... la muntanya per excel·lència del berguedà!!!!
La aventura comença a les 7:30 on després de deixar el cotxe al peu del refugi Lluís Estasen, encara amb cara de son comencem a caminar agafant la via normal de pujada que en aproximadament 1 hora ens ha de portar fins la canal del Verdet, La veritat es que el temps no acompanya gaire ja que per aquesta cara de la muntanya, avui hi ha boira i no podem gaudir gaire de les vistes, tot i així les ganes de pujar son moltes, i enfilem la canal amb ganes fins que arribem al coll del Verdet on parem una estoneta per recuperar forces abans d’enfilar la grimpada que ens portarà fins al cim. S’ha de dir que la Judith està fent la pujada molt be i sense problemes.
Ja som al cim!!!! la grimpada a anat estupendament, llàstima que encara hi ha una mica de boira i no podem gaudir de totes les vistes espectaculars que ens pot oferir el Pedraforca, però sembla que com hi ha una mica de vent els núvols marxaran i encara podrem veure alguna coseta.... La anècdota del dia ens l’han donat uns francesos que ens han fet algunes fotos, pensant-se que érem un parelleta d’enamorats fent una mica de muntanya, je,je,je. I nosaltres com els hem vist tant il·lusionats amb el tema no els hem dit res.... “vaja tela”... Be al final ens trinquem el entrepà i comencem a baixar per la tartera on segur que algú hi deixarà la marca del seu cul al terra....
Dit i fet, amb alguna que altre caiguda de cul ja ho hem fet tot, ara cap a Berga on ens espera un súper Vermut per celebrar-ho, mentre expliquem la aventureta.... La veritat es que la Judith ho ha fer molt be i ja pot estar contenta !!! Ara a per la següent que hi ha moltes muntanyes per pujar!!!!

Cresta del Bachimala

14-15 de juliol del 2007, aquest han estat els dies escollits per fer tota la cresta del Bachimala, el objectiu era encadenar els 9 pics de més de 3000 m, que hi ha en aquesta cresta, començant per el punta Sabre (3135m) - fins al pico de la pez (3019m).

L’aventura comença al refugi de tabernes on arribem amb el cotxe a les a les 14:00. Desprès de organitzar les motxilles amb material, menjar, i Aigua. El Carles, La Cristina, El David i Jo, Ens dirigim en direcció al Cuello señal de Biadós (2538m) on tenim pensat realitzar un bivac i que arribem a les 17:00h. Com hem arribat molt aviat ens plantegem la possibilitat de seguir una mica més i fer el bivac al cim de la Punta Sabre, però la descartem per que no sabem si hi cabrem tots 4. Així que desprès de construir el Bivac, el David i Jo decidim pujar el pic de Biadós (2600m), desde on hi han unes vistes brutals... ( els posets, El Monte Perdido, S’intueix, la Madaleta i l´Aneto, i molts pics mes....
S’ha de dir que aquí, veure com es pon el sol i com comencen a sortir les estrelles no te preu..., i després d’aquest espectacle... a dormir que el dia següent serà molt dur....

A les 6 del matí ens despertem i desprès d’esmorzar, (si s’entén per esmorzar una mica de pa amb fuet i un “Bollicao”), recollim el bivac i enfilem a les 7:30 la “Cresta del Bachimala”, amb el primer objectiu la Punta Sabre que te una petita grimpada facil. En aquest punt a la Cristina, li agafa una mica de rotllo, per que el tema es una mica aeri i ella i el Carles es retiren i tornen cap el cotxe, així que ara ens hem quedat el David i jo, com els vells temps.... que sense pensar-ho gaire anem cap el Bachimala (3177m i el punt mes alt de la cresta), arribem a les 9:00 després de una altre grimpada, un cop al cim veiem a mes gent que puja al cim per la via normal (i nosaltres no hem fet mes que començar), així que sense perdre temps fem 4 fotos, mirem les vistes i a buscar el descens per seguir la cresta. Fins aquí tot ha estat fàcil, però... per baixar el Bachimala el tema es complica molt i molt... Comencem a baixar per una “desgrimpada” de roca descomposta, on s’ha d’anar amb molt de compte si no vols baixar mes de 300m de desnivell rodant com una pilota, i després de quedar-nos unes quantes vegades amb la pedrà a la ma varem trobar una petita roca “no molt fiable” per posar la corda i utilitzar-la com a pasa-mans, (la veritat es que els teníem per corbata...) fins que arribem a un lloc una mica mes “estable”. En total hem baixat a uns 2900m fins que hem pogut flanquejar una pala de gel. Be tornem a pujar fins a la cresta i arribem al següent pic Punta Ibon (3100m), on deixem les motxilles i tornem enrere a fer la Punta Ledormeur (3120m) que ens havíem deixat al fer el flanqueig.

Ja en portem 3, i ara el tema ja es mes fàcil, tot i que molt aeri en alguns trams, els pics comencen a caure, primer el Bachimala Chicot (3061m), després el Marcos Feliu (3057m), i el Pic de Abeillé (3029m), on la cresta canvia de direcció i ja enfila la recta final, els dos pics Bessons el Pico del Puerto de la Pez i el Pico de la Pez, tots dos de (3019m). En unes 5:30 hem fet tota la cresta del Bachimala i els 9 pics de mes de 3000m, (ja els tenim al sac), i ara la baixada.

Per desgracia, no ens mirat gaire la baixada, i segons el mapa hi ha un camí que porta fins al Puerdo de la Pez i un cop allà, un HRP que ens ha de portar fins el Refugi, però ens han comentat que per el coll dels pics de la Pez es pot anar per els llacs de Bachimala fins el Refugi, així que comencem a fer una desgrimpada una mica freak i aèria, on al únic lloc que porta es a una paret vertical impossible de baixar... així que després de buscar alguna altre alternativa, decidim tornar a pujar mig escalant fins al pico de la Pez, i agafar el altre camí, molt mes llarg però mes segur que ens porta directament fins al refugi on arribem a les 19:30h.

En total han estat 12 hores de travessa, i ara si que toca felicitar-se, i començar la tornada cap a caseta....

Travessa Arenys de mar - turo del Home

Ja fa uns mesos, vaig decidir fer una travessa desde casa meva a Arenys de Mar fins al cim del Montseny ( el Turó del Home). I be resulta que ahir, dia 1 de juliol del 2007, vaig decidir fer-ho.
La veritat i per que no dir-ho, va ser una travessa dura, i especialment els trams on el camins per dir-ho d’alguna manera "desapareixen" o estan malt indicats. però be, tot i així una experiència interessant, us en faré cinc cèntims per si algú la vol fer algun dia.
La ruta com he comentat surt desde Arenys de Mar on vaig sortir a les 5:30 am, i segueix la carretera cap a Arenys de Munt fins un Camí que queda a mà dreta i s’enfila fins a la Creu de Canet a uns 300m d’alçada, una mica abans d’arribar a la creu vaig agafar el GR-5 que porta fins a Sant Iscle de Vallalta, i mes endavant fins a Sant Martí del Montnegre a uns 500 m d’alçada. Fins aquest punt aproximadament hi han uns 20 Km de pujada i el cami es facil. Un cop aquí i sense deixar el GR-5, comença una baixada suau de uns 5 km fins a Sant Celoni, on després del canvi de samarreta i mitjons es puja per una pista que va per la carena de la Serra de Can felonet, i on a l’alçada de Campins torna a empalmar amb el GR-5, que segueixo fins a Can Mico, a aquest punt hi han dos opcions, seguir el GR fins al turó del Home (fàcil, però es dona molta volta) o seguir per el dret (que em va comentar 2 dies abans L´Igansi, per Telèfon, Visca les noves tecnologies!!!) on sobre el mapa sembla que hi ha camí però un cop ets al mig del merder li has de posar molta, però molta imaginació per trobar el camí o millor dit un "Freak camí" (si un tros de terra amb una lleugeríssima aparença a un corriol sense cap mena de senyal o fita, se li pot dir camí) que porta fins a Can Pla a 800m d’alçada, en aquest punt vaig creuar la carretera i agafar un altre "Freak camí" que em va portar passant per el Serrat de la creu a 1040m, fins a el coll de Santa Helena a 1200m. Aquí em Vaig trobar L´Igansi i´l´Àgata (que pujaven a el Turo amb cotxe per tornar-me després fins a caseta). Encara em quedaven 1:30h per arribar al cim la cosa ja era mes tranqui-la, per que ara ja era qüestió de seguir la carretera que porta al turó fins a la Plana Amagada a 1530m, i agafar el últim camí fins a el cim del Turó del Home a 1706m. On un cop fet el cim, i canviar-me de rova, tocava celebrar-ho tots junts, amb Cava i tot!!!! la llàstima es que el dia no acompanyes gaire i varem poder gaudir de les vistes, pirinenques, tot i que mirant en direcció al mar es podia intuir d´on venia... Arenys de Mar feia 9 hores i 15 Minuts, fent aproximadament uns 60km y un desnivell acumulat de mes de 2000m. La veritat sort que L´Igansi i L`Àgata em van venir a buascar per que si no encara seria alla....