14-15 de juliol del 2007, aquest han estat els dies escollits 
per fer tota la cresta del Bachimala, el objectiu era encadenar els 9 pics de més de 3000 m, que hi ha en aquesta cresta, començant per el punta Sabre (3135m) - fins al pico de la pez (3019m).
L’aventura comença al refugi de tabernes on arribem amb el cotxe a les a les 14:00. Desprès de organitzar les motxilles amb material, menjar, i Aigua. El Carles, La Cristina, El David i Jo, Ens dirigim en direcció al Cuello señal de Biadós (2538m) on tenim pensat realitzar un bivac i que arribem a les 17:00h. Com hem arribat molt aviat ens plantegem la possibilitat de seguir una mica més i fer el bivac al cim de la Punta Sabre, però la descartem per que no sabem si hi cabrem tots 4. Així que desprès de construir el Bivac, el David i Jo decidim pujar el pic de Biadós (2600m), desde on hi han unes vistes brutals... ( els posets, El Monte Perdido, S’intueix, la Madaleta i l´Aneto, i molts pics mes....
S’ha de dir que aquí, veure com es pon el sol i com comencen a sortir les estrelles no te preu..., i després d’aquest espectacle... a dormir que el dia següent serà molt dur....
A les 6 del matí ens despertem i desprès d’esmorzar, (si s’entén per esmorzar una mica de pa amb fuet i un “Bollicao”), recollim el bivac i enfilem a les 7:30 la “Cresta del Bachimala”, amb el primer objectiu la Punta Sabre que te una petita grimpada facil. En aquest punt a la Cristina, li agafa una mica de rotllo, per que el tema es una mica aeri i ella i el Carles es retiren i tornen cap el cotxe, així que ara ens hem quedat el David i jo, com els vells temps.... que sense pensar-ho gaire anem cap el Bachimala (3177m i el punt mes alt de la cresta), arribem a les 9:00 després de una altre grimpada, un cop al cim veiem a mes gent que puja al cim per la via normal (i nosaltres no hem fet mes que començar), així que sense perdre temps fem 4 fotos, mirem les vistes i a buscar el descens per seguir la cresta. Fins aquí tot ha estat fàcil, però... per baixar el Bachimala el tema es complica molt i molt... Comencem a baixar per una “desgrimpada” de roca descomposta, on s’ha d’anar amb molt de compte si no vols baixar mes de 300m de desnivell rodant com una pilota, i després de quedar-nos unes quantes vegades amb la pedrà a la ma varem trobar una petita roca “no molt fiable” per posar la corda i utilitzar-la com a pasa-mans, (la veritat es que els teníem per corbata...) fins que arribem a un lloc una mica mes “estable”. En total hem baixat a uns 2900m fins que hem pogut flanquejar una pala de gel. Be tornem a pujar fins a la cresta i arribem al següent pic Punta Ibon (3100m), on deixem les motxilles i tornem enrere a fer la Punta Ledormeur (3120m) que ens havíem deixat al fer el flanqueig.
Ja en portem 3, i ara el tema ja es mes fàcil, tot i que molt aeri en alguns trams, els pics comencen a caure, primer el Bachimala Chicot (3061m), després el Marcos Feliu (3057m), i el Pic de Abeillé (3029m), on la cresta canvia de direcció i ja enfila la recta final, els dos pics Bessons el Pico del Puerto de la Pez i el Pico de la Pez, tots dos de (3019m). En unes 5:30 hem fet tota la cresta del Bachimala i els 9 pics de mes de 3000m, (ja els tenim al sac), i ara la baixada.
Per desgracia, no ens mirat gaire la baixada, i segons el mapa hi ha un camí que porta fins al Puerdo de la Pez i un cop allà, un HRP que ens ha de portar fins el Refugi, però ens han comentat que per el coll dels pics de la Pez es pot anar per els llacs de Bachimala fins el Refugi, així que comencem a fer una desgrimpada una mica freak i aèria, on al únic lloc que porta es a una paret vertical impossible de baixar... així que després de buscar alguna altre alternativa, decidim tornar a pujar mig escalant fins al pico de la Pez, i agafar el altre camí, molt mes llarg però mes segur que ens porta directament fins al refugi on arribem a les 19:30h.
En total han estat 12 hores de travessa, i ara si que toca felicitar-se, i començar la tornada cap a caseta....
per fer tota la cresta del Bachimala, el objectiu era encadenar els 9 pics de més de 3000 m, que hi ha en aquesta cresta, començant per el punta Sabre (3135m) - fins al pico de la pez (3019m).L’aventura comença al refugi de tabernes on arribem amb el cotxe a les a les 14:00. Desprès de organitzar les motxilles amb material, menjar, i Aigua. El Carles, La Cristina, El David i Jo, Ens dirigim en direcció al Cuello señal de Biadós (2538m) on tenim pensat realitzar un bivac i que arribem a les 17:00h. Com hem arribat molt aviat ens plantegem la possibilitat de seguir una mica més i fer el bivac al cim de la Punta Sabre, però la descartem per que no sabem si hi cabrem tots 4. Així que desprès de construir el Bivac, el David i Jo decidim pujar el pic de Biadós (2600m), desde on hi han unes vistes brutals... ( els posets, El Monte Perdido, S’intueix, la Madaleta i l´Aneto, i molts pics mes....
S’ha de dir que aquí, veure com es pon el sol i com comencen a sortir les estrelles no te preu..., i després d’aquest espectacle... a dormir que el dia següent serà molt dur....
A les 6 del matí ens despertem i desprès d’esmorzar, (si s’entén per esmorzar una mica de pa amb fuet i un “Bollicao”), recollim el bivac i enfilem a les 7:30 la “Cresta del Bachimala”, amb el primer objectiu la Punta Sabre que te una petita grimpada facil. En aquest punt a la Cristina, li agafa una mica de rotllo, per que el tema es una mica aeri i ella i el Carles es retiren i tornen cap el cotxe, així que ara ens hem quedat el David i jo, com els vells temps.... que sense pensar-ho gaire anem cap el Bachimala (3177m i el punt mes alt de la cresta), arribem a les 9:00 després de una altre grimpada, un cop al cim veiem a mes gent que puja al cim per la via normal (i nosaltres no hem fet mes que començar), així que sense perdre temps fem 4 fotos, mirem les vistes i a buscar el descens per seguir la cresta. Fins aquí tot ha estat fàcil, però... per baixar el Bachimala el tema es complica molt i molt... Comencem a baixar per una “desgrimpada” de roca descomposta, on s’ha d’anar amb molt de compte si no vols baixar mes de 300m de desnivell rodant com una pilota, i després de quedar-nos unes quantes vegades amb la pedrà a la ma varem trobar una petita roca “no molt fiable” per posar la corda i utilitzar-la com a pasa-mans, (la veritat es que els teníem per corbata...) fins que arribem a un lloc una mica mes “estable”. En total hem baixat a uns 2900m fins que hem pogut flanquejar una pala de gel. Be tornem a pujar fins a la cresta i arribem al següent pic Punta Ibon (3100m), on deixem les motxilles i tornem enrere a fer la Punta Ledormeur (3120m) que ens havíem deixat al fer el flanqueig.
Ja en portem 3, i ara el tema ja es mes fàcil, tot i que molt aeri en alguns trams, els pics comencen a caure, primer el Bachimala Chicot (3061m), després el Marcos Feliu (3057m), i el Pic de Abeillé (3029m), on la cresta canvia de direcció i ja enfila la recta final, els dos pics Bessons el Pico del Puerto de la Pez i el Pico de la Pez, tots dos de (3019m). En unes 5:30 hem fet tota la cresta del Bachimala i els 9 pics de mes de 3000m, (ja els tenim al sac), i ara la baixada.
Per desgracia, no ens mirat gaire la baixada, i segons el mapa hi ha un camí que porta fins al Puerdo de la Pez i un cop allà, un HRP que ens ha de portar fins el Refugi, però ens han comentat que per el coll dels pics de la Pez es pot anar per els llacs de Bachimala fins el Refugi, així que comencem a fer una desgrimpada una mica freak i aèria, on al únic lloc que porta es a una paret vertical impossible de baixar... així que després de buscar alguna altre alternativa, decidim tornar a pujar mig escalant fins al pico de la Pez, i agafar el altre camí, molt mes llarg però mes segur que ens porta directament fins al refugi on arribem a les 19:30h.
En total han estat 12 hores de travessa, i ara si que toca felicitar-se, i començar la tornada cap a caseta....
1 comentari:
Hola, hola!
Ara m'acabo d'adonar que vem penjar el comentari al bateig de la teva cosina, enlloc de a la cresta del Bachimala!
Bueno, ja he vist les fotos que m'has enviat per mail.... què xules!! com ja et vaig dir, la de la neu, és, és espectacular! Les del David tb són molt xules, quina gràcia veure'l! S'el veu bastant més prim que l'ultim cop que el vaig veure... i també més curtit! Bueno a veure si quedem un dia els tres, que tinc ganes de veure'l!
Publica un comentari a l'entrada