Bateig de foc de la Judith al Pedraforca

Diumenge 22 de Juliol del 2007, per fi ha arribat el dia.... Després de haver-ho parlat mig en serio, mig en broma ja fa molts dies, avui ha estat el dia escollit per realitzar la el bateig de foc de la Judith (la meva cosina) amb la “alta muntanya”, i no podia ser una altre que el majestuós Pedraforca.... la muntanya per excel·lència del berguedà!!!!
La aventura comença a les 7:30 on després de deixar el cotxe al peu del refugi Lluís Estasen, encara amb cara de son comencem a caminar agafant la via normal de pujada que en aproximadament 1 hora ens ha de portar fins la canal del Verdet, La veritat es que el temps no acompanya gaire ja que per aquesta cara de la muntanya, avui hi ha boira i no podem gaudir gaire de les vistes, tot i així les ganes de pujar son moltes, i enfilem la canal amb ganes fins que arribem al coll del Verdet on parem una estoneta per recuperar forces abans d’enfilar la grimpada que ens portarà fins al cim. S’ha de dir que la Judith està fent la pujada molt be i sense problemes.
Ja som al cim!!!! la grimpada a anat estupendament, llàstima que encara hi ha una mica de boira i no podem gaudir de totes les vistes espectaculars que ens pot oferir el Pedraforca, però sembla que com hi ha una mica de vent els núvols marxaran i encara podrem veure alguna coseta.... La anècdota del dia ens l’han donat uns francesos que ens han fet algunes fotos, pensant-se que érem un parelleta d’enamorats fent una mica de muntanya, je,je,je. I nosaltres com els hem vist tant il·lusionats amb el tema no els hem dit res.... “vaja tela”... Be al final ens trinquem el entrepà i comencem a baixar per la tartera on segur que algú hi deixarà la marca del seu cul al terra....
Dit i fet, amb alguna que altre caiguda de cul ja ho hem fet tot, ara cap a Berga on ens espera un súper Vermut per celebrar-ho, mentre expliquem la aventureta.... La veritat es que la Judith ho ha fer molt be i ja pot estar contenta !!! Ara a per la següent que hi ha moltes muntanyes per pujar!!!!

Cresta del Bachimala

14-15 de juliol del 2007, aquest han estat els dies escollits per fer tota la cresta del Bachimala, el objectiu era encadenar els 9 pics de més de 3000 m, que hi ha en aquesta cresta, començant per el punta Sabre (3135m) - fins al pico de la pez (3019m).

L’aventura comença al refugi de tabernes on arribem amb el cotxe a les a les 14:00. Desprès de organitzar les motxilles amb material, menjar, i Aigua. El Carles, La Cristina, El David i Jo, Ens dirigim en direcció al Cuello señal de Biadós (2538m) on tenim pensat realitzar un bivac i que arribem a les 17:00h. Com hem arribat molt aviat ens plantegem la possibilitat de seguir una mica més i fer el bivac al cim de la Punta Sabre, però la descartem per que no sabem si hi cabrem tots 4. Així que desprès de construir el Bivac, el David i Jo decidim pujar el pic de Biadós (2600m), desde on hi han unes vistes brutals... ( els posets, El Monte Perdido, S’intueix, la Madaleta i l´Aneto, i molts pics mes....
S’ha de dir que aquí, veure com es pon el sol i com comencen a sortir les estrelles no te preu..., i després d’aquest espectacle... a dormir que el dia següent serà molt dur....

A les 6 del matí ens despertem i desprès d’esmorzar, (si s’entén per esmorzar una mica de pa amb fuet i un “Bollicao”), recollim el bivac i enfilem a les 7:30 la “Cresta del Bachimala”, amb el primer objectiu la Punta Sabre que te una petita grimpada facil. En aquest punt a la Cristina, li agafa una mica de rotllo, per que el tema es una mica aeri i ella i el Carles es retiren i tornen cap el cotxe, així que ara ens hem quedat el David i jo, com els vells temps.... que sense pensar-ho gaire anem cap el Bachimala (3177m i el punt mes alt de la cresta), arribem a les 9:00 després de una altre grimpada, un cop al cim veiem a mes gent que puja al cim per la via normal (i nosaltres no hem fet mes que començar), així que sense perdre temps fem 4 fotos, mirem les vistes i a buscar el descens per seguir la cresta. Fins aquí tot ha estat fàcil, però... per baixar el Bachimala el tema es complica molt i molt... Comencem a baixar per una “desgrimpada” de roca descomposta, on s’ha d’anar amb molt de compte si no vols baixar mes de 300m de desnivell rodant com una pilota, i després de quedar-nos unes quantes vegades amb la pedrà a la ma varem trobar una petita roca “no molt fiable” per posar la corda i utilitzar-la com a pasa-mans, (la veritat es que els teníem per corbata...) fins que arribem a un lloc una mica mes “estable”. En total hem baixat a uns 2900m fins que hem pogut flanquejar una pala de gel. Be tornem a pujar fins a la cresta i arribem al següent pic Punta Ibon (3100m), on deixem les motxilles i tornem enrere a fer la Punta Ledormeur (3120m) que ens havíem deixat al fer el flanqueig.

Ja en portem 3, i ara el tema ja es mes fàcil, tot i que molt aeri en alguns trams, els pics comencen a caure, primer el Bachimala Chicot (3061m), després el Marcos Feliu (3057m), i el Pic de Abeillé (3029m), on la cresta canvia de direcció i ja enfila la recta final, els dos pics Bessons el Pico del Puerto de la Pez i el Pico de la Pez, tots dos de (3019m). En unes 5:30 hem fet tota la cresta del Bachimala i els 9 pics de mes de 3000m, (ja els tenim al sac), i ara la baixada.

Per desgracia, no ens mirat gaire la baixada, i segons el mapa hi ha un camí que porta fins al Puerdo de la Pez i un cop allà, un HRP que ens ha de portar fins el Refugi, però ens han comentat que per el coll dels pics de la Pez es pot anar per els llacs de Bachimala fins el Refugi, així que comencem a fer una desgrimpada una mica freak i aèria, on al únic lloc que porta es a una paret vertical impossible de baixar... així que després de buscar alguna altre alternativa, decidim tornar a pujar mig escalant fins al pico de la Pez, i agafar el altre camí, molt mes llarg però mes segur que ens porta directament fins al refugi on arribem a les 19:30h.

En total han estat 12 hores de travessa, i ara si que toca felicitar-se, i començar la tornada cap a caseta....

Travessa Arenys de mar - turo del Home

Ja fa uns mesos, vaig decidir fer una travessa desde casa meva a Arenys de Mar fins al cim del Montseny ( el Turó del Home). I be resulta que ahir, dia 1 de juliol del 2007, vaig decidir fer-ho.
La veritat i per que no dir-ho, va ser una travessa dura, i especialment els trams on el camins per dir-ho d’alguna manera "desapareixen" o estan malt indicats. però be, tot i així una experiència interessant, us en faré cinc cèntims per si algú la vol fer algun dia.
La ruta com he comentat surt desde Arenys de Mar on vaig sortir a les 5:30 am, i segueix la carretera cap a Arenys de Munt fins un Camí que queda a mà dreta i s’enfila fins a la Creu de Canet a uns 300m d’alçada, una mica abans d’arribar a la creu vaig agafar el GR-5 que porta fins a Sant Iscle de Vallalta, i mes endavant fins a Sant Martí del Montnegre a uns 500 m d’alçada. Fins aquest punt aproximadament hi han uns 20 Km de pujada i el cami es facil. Un cop aquí i sense deixar el GR-5, comença una baixada suau de uns 5 km fins a Sant Celoni, on després del canvi de samarreta i mitjons es puja per una pista que va per la carena de la Serra de Can felonet, i on a l’alçada de Campins torna a empalmar amb el GR-5, que segueixo fins a Can Mico, a aquest punt hi han dos opcions, seguir el GR fins al turó del Home (fàcil, però es dona molta volta) o seguir per el dret (que em va comentar 2 dies abans L´Igansi, per Telèfon, Visca les noves tecnologies!!!) on sobre el mapa sembla que hi ha camí però un cop ets al mig del merder li has de posar molta, però molta imaginació per trobar el camí o millor dit un "Freak camí" (si un tros de terra amb una lleugeríssima aparença a un corriol sense cap mena de senyal o fita, se li pot dir camí) que porta fins a Can Pla a 800m d’alçada, en aquest punt vaig creuar la carretera i agafar un altre "Freak camí" que em va portar passant per el Serrat de la creu a 1040m, fins a el coll de Santa Helena a 1200m. Aquí em Vaig trobar L´Igansi i´l´Àgata (que pujaven a el Turo amb cotxe per tornar-me després fins a caseta). Encara em quedaven 1:30h per arribar al cim la cosa ja era mes tranqui-la, per que ara ja era qüestió de seguir la carretera que porta al turó fins a la Plana Amagada a 1530m, i agafar el últim camí fins a el cim del Turó del Home a 1706m. On un cop fet el cim, i canviar-me de rova, tocava celebrar-ho tots junts, amb Cava i tot!!!! la llàstima es que el dia no acompanyes gaire i varem poder gaudir de les vistes, pirinenques, tot i que mirant en direcció al mar es podia intuir d´on venia... Arenys de Mar feia 9 hores i 15 Minuts, fent aproximadament uns 60km y un desnivell acumulat de mes de 2000m. La veritat sort que L´Igansi i L`Àgata em van venir a buascar per que si no encara seria alla....