Pujada al Puigmal

Per fi!!! Ja eren molts dies que tenia ganes d’anar al Pirineu a tocar neu, i desprès d´alguns caps de setmana de mal temps, un boníssim anticicló s´ha situat al moment precís per oferir-nos un cap de setmana guapíssim!!

Com d´altres vegades, si vols anar a fer alguna casa al Pirineu i tornar el mateix dia, toca matinar, així que a les 6 del matí diana i cap a Mataró a buscar a la Maria per trobar-nos a Sant Cugat amb l´Igansi i l´agata i anar cap el Puigmal..

Després d´una 1:30h i una parada Técnica d´un CAFE miraculós a Guardiola de Berguedà ens plantem a les pistes d’esquí del Puigmal, on ens trobem amb tota la colla de l´Igansi i l´Agata, (val a dir que no conec a ningú, però en un moment desapareix aquella sensació tant incomoda de ser el nou, ja que son molt simpatics i m’hi trobo be...), així que ens equipem per la pujada, i cap amunt, que el dia es boníssim i hi ha molta neu per disfrutar, (uns amb els esquis i d’altres amb els grampons...)
La pujada es fa mes o menys be si no fos que en alguns trams m’enfonso fins a mitja cama ja en algunes zones hi ha molta neu i no hi ha traça oberta per els pobrets “alpinistes” desgraciats que van sense esquis!!!, per sort com mes amunt som la neu es mes dura i la cosa ja canvia, llavors si que es camina be!!!.

No se exactament quanta estona triguem per arribar al cim, però un cop allà i desprès d’abrigar-nos una mica i mentre preníem un te calentet i un cigarret, gaudíem de unes vistes que son una alegria per els ulls en un mes de Novembre. Tots els cims dels Pirineus estan coberts per un tou de neu considerable, el cel es blau i clar, fa fred, però menys del que m’esperava, i llavors recordo per que val la pena patir en una ascensió. El premi un cop ets al cim val mil vagades mes que cada gota de suor perduda durant la pujada...
Després de les felicitacions i les fotos de rigor arriba la baixada, la part mes divertida per els esquiadors, i la mes envejosa per els “pobres alpinistes amb grampons”(em sembla que ho hauré de provar això d´anar amb esquis), mentre uns en un moment ja son a baix nosaltres tot i que el alguns punts podem córrer una mica triguem mes, i jo amb neu per tot el cos ja que m´he fotut de cap unes quantes vegades, però arribem a baix sans i estalvis. Be nois l’historia s’acaba... anem tots cap a Puigcerdà a menjar alguna cosa i fer alguna cerveseta, i cap a casa tot comentant la jugada i escoltant Dire Starits....

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/PujadaAlPuigmal151108#

Pujada al pic d´aragüells

Aquest cop lamentablement no hi han ganes ni gaire cosa per explicar

Fotos des del Pic D´Aragüells



http://picasaweb.google.es/mattherhorm/CimAragEllsOctubre2008#

Cresta de Peguera 7/9/08

No hi ha principi sense final, ni final sense principi, i Aquest a es el principi de un nou moment...

Be deixem-nos de filosofia i comencem a explicar el que ha estat una sortida del tot més interessant, molt assequible per tothom amb unes nocions bàsiques d’escalada.

Aquest cop ens hem ajuntat una colla del maresme ( en Javi, la Nuria i jo)per fer la coneguda cresta de Peguera, (situada a la meva terra, El Bergadà), una cresta que tenia ganes de fer tot i que no te gaire altura ni molta dificultat, nomes 2 curtes tirades de IV, molt ben equipades amb químics.

Material necessari: 3 cintes llargues, reunió, Casc, material de Ràpel. Corda d´uns 40m
Durada: 2-3 hores

La cresta comença al abandonat poble de Peguera, on hem deixat el cotxe, des de aquí pugem per el camí que hi ha al costat del poble (NE) fins a l´inici de la cresta que es molt clar, un cop som a la cresta hem de seguir per un tram molt fàcil amb algun bloc de molt bona roca fins a un primer ràpel d´uns 10m, un cop superat aquest ràpel la cresta comença a tenir un aire mes interessant, fins al primer pas de IV, que es una petita xemeneia equipada amb 2 químics.

Un cop a dalt es pot muntar una reunió a la dreta, Un cop a la allà hi ha la opció de pujar a l´agulla uns 5 metres mes, (fàcil de pujar, però amb atenció a la desgrimpada), una mica més endavant hi ha un altre ràpel, ( una mica més aeri), però que es pot desgrimpar per l’aresta si es va amb precaució, ( almenys jo el vaig desgrimpar, sense problemes..).

Un cop fet aquest ràpel arribem a la última dificultat, una petita escalada de IV, per una fissura al costat d’un petit Pi, aquesta també esta molt ben protegida, i es fa sense problemes. Un cop en aquest punt, es pot fer un ràpel fins al terra o pujar una petita agulla de 2 metres i muntar un últim ràpel, Nosaltres varem preferir fer un sol ràpel ja que l’última agulla no es més que un tramit...

En definitiva en un matí ens hem fet la cresta que es una molt maca i apte per gent que s´està iniciant i vol provar que es això de les crestes abans d’anar al Pirineu on el tema ja es complica una mica, i sempre va be una mica de alegria amb les cordes, etc ...

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/CrestaDePagueraSetembre2008#

escalada via 98 octanos

desprès d'una primavera plujosa i les imprescindibles festes de la Patum, tot torna al seu lloc i les ganes de penjar-se i estar en contacte amb la roca comencen a ser molt grans, així que la via triada aquest cop es la 98 Octanos, a la magdalena Superior de 145m en 6a, això si equipada amb parabolts.

Aquest cop tornarem a escalar els trio Meravella el mestre David, la Nuri, i jo. així que sense pensar-ho gaire agafem el funicular de Sant Joan, i en un moment ens plantem a peu de via, però resulta que abans que nosaltres hi ha una altre cordada i no ens toca mes remei que esperar una estoneta.

La via la podrem fer 4 llargs així que ens els repartirem, el primer llarg (que no te gaire complicació) el faig jo.

Un cop a la Reunió ara li toca a Nuri treballar una mica i fer la segona tirada, aquest llarg ja es posa una miqueta més dret però es molt maco de fer, així que sense problemes arriba a la Reunió i comencem a pujar el David i jo.



Ari si que comença la part divertida de veritat el llarg de 6a que li toca al mestre, les 2 primers xapes sense gaires problemes, però a la que comença el desplom la cosa es complica i comencen els problemes... però be al final com era d'esperar el mestre fa la feina i ens munta un reunió estupenda i la Nuri i jo comencem a pujar amb alguns problemes i fent algun A0.


desprès d'aquest llarg ara calma i tranquil·litat a l'últim llarg (be això ens pensàvem), però resulta que aquest llarg que no es tant difícil com el 6a, també es una mica simpàtic amb una travessia inclosa, però be, al final el faig en lliure, i cim!!!

Ara a celebrar-ho amb un carmelet, Fotos i cap a vall que es tard!!!, doncs ja en tenim una altre via al sac i poc a poc el nivell va pujant, com mola i quines ganes tinc de fer Pirineu!!!

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/Via98OctanosMontserrat

Escalada de la via de Nuria a la Boleta del Partió

Una altre dia amb sol i un altre dia per anar a escalar, Aquest cop el lloc triat es Montserrat, i serem 3 escalant, per que la Nuria també be, així com som tres ens podrem repartir la feina!!!
Aquest cop el Mestre-Sherpa diu que podríem fer la Via de la Nuria a la boleta del Partió, Una via molt ben equipada amb parabolts grocs i amb trams d´artificial.



Be com es tracta de la via de la Nuria, qui millor per fer el primer llarg que la Nuria, a mes a mes a ella sempre li agrada començar, així que la Nuria comença la pujadeta entre alguna renegada, alguna frase clàssica com “que difícil es escalar”, però al final arriba a la primera reunió com una campiona.

El segon llarg em toca a mi, es pot fer en lliure però jo el faig en artificial, per que en lliure no passaria de la primera xapa, així que a tirar d´estrebs unes quantes vegades fins que puc sortir en lliure fins a la reunió, (per cert jo també renego, per que no en se gaire d’anar amb estrebs i em faig un lio que es massa...).

El tercer llarg es cosa del “Mestre”, la Nuria l’assegura i jo em dedico a fer fotos, je,je. Però be com bon mestre que es fa el llarg sense problemes, i ara es quant comença la part chunga de la pujadeta, La Bola del Partió!!


Es tracta de pujar a la bola Amb els estrebs per que el tema desploma, per que ens entenguem es com pujar a la piloteta que hi ha al damunt d´una bitlla!!!. Per suposat el David la farà de primer, la Nuria de Segona, i jo l´ultim tancant la comitiva.


Comencem!!, el David sense problemes a 4rt d´estrbs, munta la via, després li toca a la Nuria, que al començament te algun petit problema amb el 4rt esglaó però que en un moment el te controlat i fa “cigueñas”i tot!!!, Ara el que les passa mes putes es el menda, que apart de ser mes torpe que un elefant amb bicicleta, em destrosso els dits amb un parell d’enganxades amb els mosquetons, així que arribo al cim amb els dits plens de ferides i super cansat, però val a dir que un cop a dalt tot es veu diferent!!!.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/EscaladaAMontserrat300408ViaLaNuri


Apa ara el rapel i cap al cotxe que fa fred!!

Escalada als Ports de Baseit

Un altre cap de setmana amb anticicló i això vol dir que la roca estarà en bones condicions per fer una escalada (be potser massa per que fa un sol de justícia....). L’objectiu serà escalar 2 vies als ports de Tortosa, el dissabte la Pasión por la Birra d´uns 100m V i , y el Diumenge la via del Sol Desitjat de 200m V/Ae.


Pel matí em trobo amb el David al Bruc per fer el ja tradicional esmorzar i anar tirant cap a Horta de Sant Joan on arribem a la 13h. Amb una calor impressionant i un sol de justícia, així que sense pensar-ho gaire, ens vestim de “romano” i cap a peu de via. Per començar la pujada...
Un cop allà i després de localitzar l´entrada veiem un altre cordada (Una parella de Badalona), fa la via del costat, però nosaltres cap a dalt que hi falta gent, la primera sorpresa es veure que la primera xapa està a tomar pel “cul”, i tot i que està ben equipada els Seguros allunyen una mica, però be ja que som aquí, pujarem.


El David comença i desprès vaig jo xino-xano, així els llargs van caient un rere l’altre fins a l´últim on li marca IV i aquest el faré jo i així practico. Un cop al cim L’alegria de aconseguir el objectiu i ara a muntar el rapel per baixar, que la cerveseta fresca ens espera.


Al vespre anem a una zona d´acampada que es on passarem la nit, però com ja es habitual tot que portem tenda, ens fa pal muntar-la i decidim fer un bivac que es mes divertit, per cert el menú del sopar va ser un fabulós plat de favada Asturiana així que la resta millor no l´explico....
El diumenge al matí torna a fer un sol radiant així que sense perdre temps anem cap a la via per aprofitar la poca ombra que hi deu haver..., ens mirem la ressenya i es una mica confusa, total que comencem a pujar, però a la primera reunió ens adonem que ens hem equivocat i apa, a fer un rapel d´uns cordinos una mica chungos... (quin mal rollo..).


Per fi trobem la entrada bona i ara si. Cap a munt!!!!, teòricament la via està semi equipada, però comencem a veure que la paraula “semi” vol dir algun clau precari (2-3), algun paravol, i unes excursions de xapa a xapa que te cagas!!!.


Poc a poc el “mestre sherpa” va fent els llargs sense gaires problemes, fins que arribem a un dels punts conflictius, una xemeneia, que com hagis menjat una mica mes del normal no puges. El David la fa amb un tasconet i apurant en lliure una sortideta simpàtica fins a la xapa. Jo, com porto la motxilla les passo una mica putes per que amb la motxilla a l’esquena no paso per la xemeneia, així que m´he l’haig de lligar als peus i a pujar tirant de “lastre..”


Un cop a la reunió nomes queden 2 llargs que son els únics que estan ben graduats, per que en els altres llargs tenia tela la graduació....


Seguim pujant i ja som al cim!! les felicitacions de una feina ben feta, sobretot per el “mestre sherpa”, que s´ha fet tota la via de primer com un campió!!. Ara un parell de rapels i cap al cotxe!! Que es tard.

Ha estat un altre cap de setmana molt productiu!!


http://picasaweb.google.es/mattherhorm/EscaladaAlsPorts

Pujada al Garmo Negro 6-4-08

Per fi ha arribat el moment!!! Després de molt esperar-ho farem el primer 3000 de l´any 2008!!!!,El cim triat, es el Garmo Negro 3066m, on si no les “busques” la única dificultat es la llarga pujada fins al coll d´Argualas.
Comencem a pujar a les 6:00 am (desprès d’un “suculent” esmorzar de bollicao + cacaolat....). sortimdel “nou complex Hoteler” de los Baños de Panticosa, (es indignat veure com les ganes de fer diners de les persones es capaç de carregar-se els pocs paratges dels Pirineus!!!), sortim aviat per que la neu estarà en bones condicions, i la veritat ens ha sortit perfecte, per que es un pler caminar per la neu i que nomes es clavin les puntes les grampons. Així que en dues horetes ens plantem a uns 2600m. Descansem una mica, ens posem cremeta per que farà un sol de justícia, i tornem-hi.

El problema es que amb la emoció de la bona pujada dels 1000 primers metres, ens emocionem tant que ja tenim el pic a la butxaca, però el millor està per venir, la primera es que després del descans veig un corredor que no sembla gaire complicat i decidim tirar pel dret i estalviar-nos un trosset de camí. Així que cap amunt, però resulta que els ulls me l´han jugada i el corredor es mes recte del que semblava (aprox 45º), com diu el David: “fàcil, però no et caiguis, que la nata
es important”.

Un cop fet el corredor ja no hi han mes problemes fins que passes un coll, on ja veus els cim del Garmo Negro just al a la teva dreta, així que fent cas d´una mini traça ens enfilem per la paret de neu, dic paret per que allò era com una paret, no se exactament quina inclinació tindria però 35-40º segur, així que una altre cop amb ganes de sortir d’allà, i anar a buscar l’aresta cimera que es porta fins al cim.

Un cop al cim tot canvia, les vistes son espectaculars, fa un dia tant clar que pots veure tots els Pirineus de punta a punta!!, Així que ara a menjar una mica (no gaire.., en la ja clàssica línea d’alimentació alpina), fer les fotos de rigor i assaborir per últim cop de la solitud del cim abans de començar la baixada. On l’únic a destacar es el pèssim estat de la neu, ens enfonsem fins als. Ou....!!!!!!! Total que en 8 horetes hem fet la feina ara cap a caseta i a preparar la següent....

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/GarmoNegro6408

Escalada a la Via Redrum Ager

Un altre cap de setmana sense poder anar al Pirineu, sembla que aquest any, entre el temps que està fent i les lesions varies sembla que no podré trepitjar roca pirenaica en un temps... (Tot i que SALENQUES ens espera!!!!!!!)

Així que la millor manera de que un es tregui les ganes de fer muntanya, es buscar alternatives, així que a escalar toca, aquest cop ha estat una via clàssica a les parets d´Ager, La via Redrum.
Un “vion” com deu mana, 275m de paret (V+/A0) en un ambient i unes vistes molt guapes que tot i que vaig patir com un cabró en alguna tirada.

Al mati el dia comença be, tot i que fa una mica de vent fa solet, i esperem que almenys aquest sol ens escalfi una mica en les reunions, per que si no, passarem fred. Així que desprès d’esmorzar anem a peu de via per començar amb la pujadeta.

El primer llarg es una mica dur i faig algun A0, ja nomes començar, per arribar a la reunió, sort que el segon llarg la cosa afluixa i ja començo a desfruitar una mica, fins la segona reunió, on es veu un dels llargs mes fotogènics de la via, així que amb la càmera preparada, ens disposem a fer la travessia aèria de IV, on les fotos surten espectaculars!!. I s’arriba a la tercera reunió.

D´ aquí fins a la Feixa s’alternen un parell de llargs de V, molt guapos, però el millor encara està per arribar, els llargs mes complicats per mi son els dos últims, primer per que son d’artificial i la meva practica amb els pedals encara es molt limitada, total que les passo putes per poder fer els passos, per altre part el cansament també comença a afectar-me, ja portem unes hores escalant sense parar i els braços ho noten, sobretot al final.

Però tot patiment te la seva recompensa, un cop al cim ens esperen unes espectaculars vistes de tot el Pirineu (el mateix que tinc tantes ganes d´anar, però algu va dir que es bo tot allo que es fa esperar...) Nomes hi ha una paraula: “Satisfacció”. Així que després de menjar una mica i beure, anem cap al cotxe que encara em de fer 3 horetes fins a caseta.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/EscaladaAAgerLaRedrum

Escalada a Montserrat Via Esparraguera 17/2/08

Avui, després de la machacada d’ahir per els Pirineus, toca fer treballar una mica els braços i realitzar una via d´escalada a Montserrat (la muntanya santa).
A les 9:30 he quedat amb el David i la Nuria a per esmorzar unes súper salsitxes que ha portat la Nuria d´Alemania, per agafar forces per fer la via amb condicions i sense cap pàjara a mitja pujada.



La via que farem es la Esparraguera, una via de V de uns 180m amb els seguros una mica lluny i on a l’últim llarg hi ha una fissura que s´ha d’equipar. Jo tinc ganes de fer-la i fins hi tot, penso en si m’atreviré a fer algun llarg de primer. Així que agafem tot el material i cap a la paret que hi falta gent.



Mentre caminem a mi em comença a venir aquella por escènica del moment de la veritat i em començo a preguntar si estic segur de fer el primer llarg de primer, i sense adonar-me’n ja som a peu de via. Preparem el material cordes, cintes, tascons,friends,..... I jo em miro la via... El primer seguro ni el veig... ho tinc clar No faré de primer, no em veig segur, així que millor aniré de segon de cordada. I un altre dia serà.


El David comença a pujar i munta la reunió del primer llarg, després va la Nuri, i al final jo, la roca està gelada i is difícil agafar tacte amb els dits, però poc a poc anem entrant en calor i la cosa comença a funcionar.

Ara una altre llarg, i un altre, i un altre, fins que arribem a la última reunió on comença l´últim llarg a la fissura, que es molt guapa i es fa molt be.

En un moment la fem i ja som al cim de la Via Esparraguera, ens felicitem, gaudim de les vistes, fotos, un trago d´aigua i a buscar el rappel de tres llargs per penjar-nos de les cordes cap avall.
Al final tot a anat molt be i sense cap incident, ens ho hem passat molt be, ara a dinar una mica que hi gana i cap a caseta a descansar, que ens ho hem guanyat.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/ViaEsparragueraAMontserrat

Pics de Bestimets, Freser i el pic de l´Infern

En principi aquest havia de ser un cap de setmana Alpí en tota regla, la idea original era anar a pujar la Madaleta per el corredor Nord, però ni com ni el Kiko ni el David podien, al final he decidit fer una sortida a algun pic no gaire complicat que tenia ganes de fer i que tenia pendent de fer Pirineu.
Els pics escollits han estat Bastiments (2881m), El Freser (2783m), i finalment el Pic de L´Infern (2860m).

Aixi que dit i fet, ven aviat al mati agafo la motxilla, amb una mica de menjar, els “pinxos” i piolet, i cap a Vallter 2000. Fa un dia sense cap núvol i sembla que des de el cim tindré unes vistes espectaculars...

A les 9 del mati i desprès de agafar una mica de forces començo a pujar pel camí que m´ha de dur fins al coll de la Marrana, no hi ha gaire neu però em pensava que hi hauria menys, així que en una horeta ja soc al coll, i a la meva dreta veig tota la ruta que em queda, la pujada al Bastiments, i la cresta que haig de fer fins al pic de l´Infern. No m’ho penso i segueixo una traça que puja cap el cim. A la poca estona començo a notar que estic pujant per la part mes dreta, però, poc a poc i amb els “pinxos” es puja be, i en poc mes d´una hora des de del coll em planto al cim del Bastiments. Confirmat el temps es collonut i les vistes una passada. (el primer al sac....), ara si que es veu la cresta amb tota la seva magnificència, em sembla que es fàcil tot i que en alguns trams hi ha neu. Així que, em trec els “pinxos”, que segur que pujaré millor i m’ho passaré pipa fent el cabra per les roques.

Quasi sense adonar-me’n, corono el Pic del Freser ( ja tinc el segon, je,je....), i ara si que la cosa es posa una mica seria fins al pic de l´Infern. Hi ha una petita cresta fàcil, però està coberta de Neu, així que els “pinxos” un altre cop, per que si rellisco aniré a “tomar pel cul” i em tindrien que venir al Llacs de Carançà, i no en tinc moltes ganes....

En poca estona Faig Cim a l´hora del Vermut 12:30, però com no tinc ni olivetes, ni patates, ni Cervesa, m´he de conformar amb una mica d´aigua, una Mandarina, i una barreta d’aquestes que diuen que dona “energia”.. ( un altre dia hauré d’anar mes preparat,je,je...).

Be ara a gaudir de les vistes, fer les fotos de rigor, enviar els missatgets per que ningú pateixi, i cap a baix que encara tinc una estoneta a desfer tota la cresta fins al coll de les comes, i després una bona estona caminant per roques fins al coll de la Marrana, i d’allà al cotxe al cotxe nomes es una pasejada.

Al final han estat 5 horetes per fer els 3 cims, així que ara toca arribar a casa aviat per recuperar forces, per que demà, “al menda” li espera la via Esparraguera (uns 180m) d’escalada a Montserrat, per acabar de rematar el cap de Setmana.
Però aquesta serà una altre història .....

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/PicsBastimentsFreserILInfern160208

Escalada a Montserrat ( Una nova via ve) PART I

Aquesta vegada ens hem proposat obrir una nova via d´escala d´ artificial a Montserrat (la muntanya santa), la zona escollida es el sector de la Vinya Nova, cara sud.
Hi ha moltes ganes de obrir-la, així que el David, el KiKo y jo ens trobem a Monistrol per esmorzar, i comentar els detalls de la via, En principi sortiran un parell de llargs, Ja que creiem que la via es de uns 80 metres.
Dit i fet, agafem les motxilles carregades amb tot el material (cordes,claus, streps, Speeds,etc...) i anem a peu de via. La idea es obrir un llarg el Dissabte i el segon el diumenge de la forma clàssica

desde peu de via i manual (a cops de martell).
El Kiko comença el primer llarg, però aviat veiem que el tema serà mes complicat del que ens pensàvem, ja que la paret es bastant llisa i no tenim moltes opcions de pujar sense haver de posar els speeds, i això vol dir que es perd molt de temps fent els forats a la roca.
a les 5 de la tarda el sol comença a caure i nomes hem pogut pujar uns 10 metres fins a una petit sostre. portem desde les 12 fent feina!!!, així que, fixem les cordes i tornem a Monistrol, demà seguirem.

El diumenge a les 9:30 ja som a peu de via per seguir pujant metres, avui ens toca treballar al David i a mi. Mentre ell segueix obrint fins a la 1ª reunió jo aniré des equipant la via de claus, ploms, cordes fixes,etc.. però a mitja pujada es trenca el “speetador”, i no podem seguir. Així que amb l’ajuda de un plom, un “friend” i una part de sortida en lliure arribem a la reunió.

Ara em toca a mi fer la feina, des equipar tot el llarg fins a la reunió. Així que cap amunt, martell i escarpa i a picar una mica. Al final hem pogut equipar uns 25-30 metres, però queda molta feina per fer, així que ja seguirem un altre cap de setmana que ja es tard i també estem una mica cansats.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/NovaViaAMontserrat

Sortida a la canal del Ordiguer

Aquest cap de setmana era el gran dia... L’objectiu: fer la clàssica entre les clàssiques del cadí la mítica canal de ´Ordiguer.. Una canal relativament fàcil de 400 metres a 50-55º.

Tot semblava que ho teníem de cara, no hi havia perill d’allaus, la previsió meteorològica era bona , i tant el David com jo teníem unes ganes boges d’anar a fer aquesta canal, però de vegades no tot surt com un vol... Nomes una cosa podia convertir aquesta il·lusió, amb una decepció, NO HI HAVIA NEU SUFICIENT A LA CANAL!!!!!!.

Un cop deixem el cotxe a un descampat que hi ha al costat d´Estana, fem material i cap a dalt, però.. mentre anàvem pujant, ens varem trobar a una cordada que baixava i ja ens van dir que no hi havia prou neu a la canal per fer-la, però com ja havíem fet gairebé tota la pujada fins al prat de cadí on preteníem acampar varem seguir caminant però comprovar-ho nosaltres mateixos. Era cert en contra del que ens pensàvem i el que havíem vist amb el cotxe, a la canal no hi havia neu. Totes les il·lusions a fer punyetes!!!, tornem al prat pensant que com a segona opció podríem pujar la canal de cristall, molt més fàcil però almenys podríem fer cim. Així que ens fem unes sopetes, uns espaguetis,i tot i que teníem tenda decidim currar-nos un súper vivac, per que com no feia gaire “fred “ (uns – 4/5º), i la nit podia ser espectacular sense ni un núvol al cel, varem decidir fer-lo. Així que després de sopar xerrar una estoneta, ens enpiltrem, semblen les 10 de la nit, però nomes son les 7 de la tarda!!!.

A les 6 del matí sona el despertador, es negre nit però ens llevem, Un Colacao amb galetes i cap a la canal de Cristall, que per desgracia feia honor al seu nom, ja que un cop allà, tampoc i havia neu, el que hi havia era una finíssima capa de glaç sobre la roca que feia molt difícil i perillosa la pujada, per que ni els grampons,ni el piolet es clavaven. Així que decidim no jugar-nos la pell i fem mitja volta.

Està clar que aquest cap de setmana ha estat un complet desastre. Però tornarem quan hi hagi neu amb condicions, tot i pel que sembla el tema està molt complicat.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/IntentCanalDeLRdiguer200107

Escalada als Gorros de Montserrat Via Apia

Per fi!!!!.... Després de les nombroses sortides aplaçades per culpa del mal temps que ha fet aquest inici d’any, sembla la alineació interplanetària dels planetes ha fet que faci bon temps per poder sortir a la muntanya de Montserrat a fer una via per començar a provar el nivell.

Doncs be dit i fet el company David i jo enfilem cap a munt fins al peu de via on fa vent i la roca està gelada. El David fa el primer llarg amb unes ganes boges d’arribar a la zona on comença a tocar el sol per que on hi ha l’ombra fa molt fred. un cop feta la 1ª Reunió surto jo per fer el segon llarg, arribo a la reunió i em faig un embolic per muntar-la que te cagas, però be tot es començar!!!, el tercer llarg el torna a fer el David fins al cim, i ja hi som, ens hem trincat una via d’uns 90m de IV+, la veritat es que es una via molt chula de fer.

Un cop fet el ràpel, anem a fer uns tochets a la paret del cap de mort, Total que creuem mig Montserrat per arribar-hi, on el David te una via oberta i la farem... Ara em toca a mi pujar el primer, i es puja sense gaires problemes tenint en compte que em vaig quedar amb un tros de roca, gran com un plat de pizza a la ma. Després fem un altre tochet i pugem fins a Sant Antoni, on uns paios que estaven allà ens conviden a Te calentet i a fruits secs, xerrem una estona i cap avall que amb la tonteria al final hem estat 7 hores fent el cabra per Montserrat. http://picasaweb.google.es/mattherhorm/EscaladaAMontserrat120108