Els pics escollits han estat Bastiments (2881m), El Freser (2783m), i finalment el Pic de L´Infern (2860m).
Aixi que dit i fet, ven aviat al mati agafo la motxilla, amb una mica de menjar, els “pinxos” i piolet, i cap a Vallter 2000. Fa un dia sense cap núvol i sembla que des de el cim tindré unes vistes espectaculars...
A les 9 del mati i desprès de agafar una mica de forces començo a pujar pel camí que m´ha de dur fins al coll de la Marrana, no hi ha gaire neu però em pensava que hi hauria menys, així que en una horeta ja soc al coll, i a la meva dreta veig tota la ruta que em queda, la pujada al Bastiments, i la cresta que haig de fer fins al pic de l´Infern. No m’ho penso i segueixo una traça que puja cap el cim. A la poca estona començo a notar que estic pujant per la part mes dreta, però, poc a poc i amb els “pinxos” es puja be, i en poc mes d´una hora des de del coll em planto al cim del Bastiments. Confirmat el temps es collonut i les vistes una passada. (el primer al sac....), ara si que es veu la cresta amb tota la seva magnificència, em sembla que es fàcil tot i que en alguns trams hi ha neu. Així que, em trec els “pinxos”, que segur que pujaré millor i m’ho passaré pipa fent el cabra per les roques.
Quasi sense adonar-me’n, corono el Pic del Freser ( ja tinc el segon, je,je....), i ara si que la cosa es posa una mica seria fins al pic de l´Infern. Hi ha una petita cresta fàcil, però està coberta de Neu, així que els “pinxos” un altre cop, per que si rellisco aniré a “tomar pel cul” i em tindrien que venir al Llacs de Carançà, i no en tinc moltes ganes....
En poca estona Faig Cim a l´hora del Vermut 12:30, però com no tinc ni olivetes, ni patates, ni Cervesa, m´he de conformar amb una mica d´aigua, una Mandarina, i una barreta d’aquestes que diuen que dona “energia”.. ( un altre dia hauré d’anar mes preparat,je,je...).
Be ara a gaudir de les vistes, fer les fotos de rigor, enviar els missatgets per que ningú pateixi, i cap a baix que encara tinc una estoneta a desfer tota la cresta fins al coll de les comes, i després una bona estona caminant per roques fins al coll de la Marrana, i d’allà al cotxe al cotxe nomes es una pasejada.Al final han estat 5 horetes per fer els 3 cims, així que ara toca arribar a casa aviat per recuperar forces, per que demà, “al menda” li espera la via Esparraguera (uns 180m) d’escalada a Montserrat, per acabar de rematar el cap de Setmana.
Però aquesta serà una altre història .....
http://picasaweb.google.es/mattherhorm/PicsBastimentsFreserILInfern160208
