Escalada a Montserrat Via Esparraguera 17/2/08

Avui, després de la machacada d’ahir per els Pirineus, toca fer treballar una mica els braços i realitzar una via d´escalada a Montserrat (la muntanya santa).
A les 9:30 he quedat amb el David i la Nuria a per esmorzar unes súper salsitxes que ha portat la Nuria d´Alemania, per agafar forces per fer la via amb condicions i sense cap pàjara a mitja pujada.



La via que farem es la Esparraguera, una via de V de uns 180m amb els seguros una mica lluny i on a l’últim llarg hi ha una fissura que s´ha d’equipar. Jo tinc ganes de fer-la i fins hi tot, penso en si m’atreviré a fer algun llarg de primer. Així que agafem tot el material i cap a la paret que hi falta gent.



Mentre caminem a mi em comença a venir aquella por escènica del moment de la veritat i em començo a preguntar si estic segur de fer el primer llarg de primer, i sense adonar-me’n ja som a peu de via. Preparem el material cordes, cintes, tascons,friends,..... I jo em miro la via... El primer seguro ni el veig... ho tinc clar No faré de primer, no em veig segur, així que millor aniré de segon de cordada. I un altre dia serà.


El David comença a pujar i munta la reunió del primer llarg, després va la Nuri, i al final jo, la roca està gelada i is difícil agafar tacte amb els dits, però poc a poc anem entrant en calor i la cosa comença a funcionar.

Ara una altre llarg, i un altre, i un altre, fins que arribem a la última reunió on comença l´últim llarg a la fissura, que es molt guapa i es fa molt be.

En un moment la fem i ja som al cim de la Via Esparraguera, ens felicitem, gaudim de les vistes, fotos, un trago d´aigua i a buscar el rappel de tres llargs per penjar-nos de les cordes cap avall.
Al final tot a anat molt be i sense cap incident, ens ho hem passat molt be, ara a dinar una mica que hi gana i cap a caseta a descansar, que ens ho hem guanyat.

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/ViaEsparragueraAMontserrat

Pics de Bestimets, Freser i el pic de l´Infern

En principi aquest havia de ser un cap de setmana Alpí en tota regla, la idea original era anar a pujar la Madaleta per el corredor Nord, però ni com ni el Kiko ni el David podien, al final he decidit fer una sortida a algun pic no gaire complicat que tenia ganes de fer i que tenia pendent de fer Pirineu.
Els pics escollits han estat Bastiments (2881m), El Freser (2783m), i finalment el Pic de L´Infern (2860m).

Aixi que dit i fet, ven aviat al mati agafo la motxilla, amb una mica de menjar, els “pinxos” i piolet, i cap a Vallter 2000. Fa un dia sense cap núvol i sembla que des de el cim tindré unes vistes espectaculars...

A les 9 del mati i desprès de agafar una mica de forces començo a pujar pel camí que m´ha de dur fins al coll de la Marrana, no hi ha gaire neu però em pensava que hi hauria menys, així que en una horeta ja soc al coll, i a la meva dreta veig tota la ruta que em queda, la pujada al Bastiments, i la cresta que haig de fer fins al pic de l´Infern. No m’ho penso i segueixo una traça que puja cap el cim. A la poca estona començo a notar que estic pujant per la part mes dreta, però, poc a poc i amb els “pinxos” es puja be, i en poc mes d´una hora des de del coll em planto al cim del Bastiments. Confirmat el temps es collonut i les vistes una passada. (el primer al sac....), ara si que es veu la cresta amb tota la seva magnificència, em sembla que es fàcil tot i que en alguns trams hi ha neu. Així que, em trec els “pinxos”, que segur que pujaré millor i m’ho passaré pipa fent el cabra per les roques.

Quasi sense adonar-me’n, corono el Pic del Freser ( ja tinc el segon, je,je....), i ara si que la cosa es posa una mica seria fins al pic de l´Infern. Hi ha una petita cresta fàcil, però està coberta de Neu, així que els “pinxos” un altre cop, per que si rellisco aniré a “tomar pel cul” i em tindrien que venir al Llacs de Carançà, i no en tinc moltes ganes....

En poca estona Faig Cim a l´hora del Vermut 12:30, però com no tinc ni olivetes, ni patates, ni Cervesa, m´he de conformar amb una mica d´aigua, una Mandarina, i una barreta d’aquestes que diuen que dona “energia”.. ( un altre dia hauré d’anar mes preparat,je,je...).

Be ara a gaudir de les vistes, fer les fotos de rigor, enviar els missatgets per que ningú pateixi, i cap a baix que encara tinc una estoneta a desfer tota la cresta fins al coll de les comes, i després una bona estona caminant per roques fins al coll de la Marrana, i d’allà al cotxe al cotxe nomes es una pasejada.

Al final han estat 5 horetes per fer els 3 cims, així que ara toca arribar a casa aviat per recuperar forces, per que demà, “al menda” li espera la via Esparraguera (uns 180m) d’escalada a Montserrat, per acabar de rematar el cap de Setmana.
Però aquesta serà una altre història .....

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/PicsBastimentsFreserILInfern160208