de maig 15, 2009

Escalada a Vilanova de meià (Via Camel 170 V)

Desprès de fer el curs d'autorescats a Vilanova i passar una nit de pluja dins la tenda, qui ens havia de dir que el diumenge faria un dia ideal per pujar una de les vies clàssiques de la zona, La Coneguda Camel de 170m (V)….

Diumenge al matí, comença el dia i pinta malament, ha estat tota la nit plovent i el cel està núvol, però invoco al deu Ra del sol i sembla que em fa cas. Comença a clarejar i ens espavilem per recollir els trastos, menjar una mica, que consisteix amb un te i un parell de galetes principe (que nutritiu….). Però es tard i la via es llarga, Així que no podem perdre temps….

Un cop al pàrking ens adonem que amb les preses ens hem deixat una motxilla on hem acampat, i tornem a buscar-la…. (Santa Memòria!!!!). bé després dels imprevistos ens equipem i anem al peu de Via, i el primer que veiem es la primera xapa, que esta allunyadeta i ja ens dona una idea de com serà la via…

No ens ho pensem més, Aixa que m'encordo i començo a pujar, fins que puc xapar la corda, però encara no respiro tranquil, la segona xapa està a uns altres 5 m, i ara si que un mal pas i vaig directe al terra. Però a poc a poc i posant algun friend m'acosto a la reunió. Ara si respiro tranquil i el Salva i la Laura comencen a pujar…
El segon llarg també el faig jo, i mentre pujo quina sorpresa, puc posar el Camelot del 2, en una super fissura, i cap a dalt fins a la R2, jo ja he fet la feina, :), :), :)
Ara li toca a la Laura fer els dos llargs següents. El primer va per una fissura molt marcada fins a la R3, que està en un petit jardinet i és molt còmoda, i el segon llarg, per mi el més espectacular i aeri de la via. Aquest llarg fa com una “C” invertida, per superar una panxa que té la Paret, La veritat es que es curra un senyor llarg fins a la R4, Molt Be!!,
Un cop ens juntem tots a la reunió, és moment de recuperar-nos, una mica d'aigua, algunes fotos i relaxar-nos, ja hem fet 100m i ara li toca treballar al Salva i fer els 2 últims llargs fins al cim.

El Primer llarg, es de 30m (V), però està ben protegit, Així que ha tibar una miqueta i cap a la R5, que es tard i quan fa vent la Laura i jo ens congelem!!!.

I ara per fi, l'últim llarg I el que ens portara el cim de la Roca dels Arcs, un llarg de IV de 50m. Que el Salva fa sense problemes i munta una super reunió amb 4 Friends a prova de bombes.
Ara si ja som tots al Cim, quina via mes guapa que ens hem currat J,J,J!!!!!, ja tocava que després d'alguns “xascos” al Pirineu…., poguéssim aconseguir fer alguna cosa interessant!!!, això millora. I el millor esta per venir, a Artesa de Segre ens esperen unes espectaculars coques de Recapte i una merescuda BIRRA, que booooooo!!!!!!!

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/ViaCamel100509?feat=directlink

de maig 07, 2009

La Cresta del Sol

Un altre cap de setmana sense poder fer alguna cosa amb cara i ulls al Pirineu!!, la quantitat de neu que hi ha es tan gran, que intentar fer alguna cosa interessant per petita que sigui, ho converteix en una activitat molt cansada, com perillosa. Però sempre hi ha un pla B i aquest ha estat la Cresta del Sol, situada al pre-pirineu sobre del pantà de la Llosa del cavall, i al peu de Sant Llorenç de Morunys.

A les 7 del matí ens trobem a Sant Celoni, el Salva, la Laura i jo, i ràpidament ens posem en marxa en direcció a Sant Llorenç de Morunys, el dia es molt clar i te pinta de fer molt de sol, mentre que el Salva i jo anem parlant sols, la Laura, com sempre, es passa tot el viatge dormint i en 2 horetes ja hem arribat, esmorzem i ens preparem per la cresta. Arnes, cintes, casco, Peus de gat (d'adorno), cordes i sobretot aigua.


Després d'una curta aproximació (30 min), ens plantem al peu de cresta, la ressenya li marca uns 5 llargs, i després de mirar-nos el tema i com a mi em toca fer el primer llarg, passo dels gats i començo a escalar els primers 30m amb les bambes i la veritat es que es fa molt bé.


El segon llarg li toca al Salva, i ell decideix fer-lo amb els gats, la veritat es que no entenc per què?? Ja que el noi va tan sobrat que es va saltant les xapes i es curra un llarg de 30 m amb 2 seguros i un merlet tan precari que nomes de mirar-lo es surt. QUINS COLLONS!!!!. Però la Laura i jo que som molt xulos seguim amb les bambes……


Ara li toca a la Laura treballar una mica i fer el 3er llarg uns 50 m. i com no porta gats (aquesta si que es xula), l'ha de fer si o si amb bambes i la veritat es que el fa molt bé, i sense problemes, Així que en un moment, es planta a la Reunió. I el Salva i jo amb lo que queda de corda pugem… desde aquí hi molt bones vistes, tot i que no es veu l'espectacular Pirineu nevat.

I per últim el definitiu llarg que ens durà al cim de la cresta, i com el Salva te “remordiments” perquè ha estat l'unic que s'ha posat els gats, ara es pot treu-re l'espina i fer aquest llarg en plan alpinista amb Bota alta i motxilla…..

Un cop al cim a veure una mica d'aigua, menjar quatre fruits secs i cap a baix, que l'aventura continua, hem de baixar per un “caminet”, i després fer un ràpel de 30 metres, fins a trobar el camí de tornada al cotxe…

I al final com a premi el dinar (unes braves i entrepà) a Sant Llorenç, cafè i cap a caseta

En definitiva una sortida molt guapa i molt recomanable per a tothom que tingui una mica de coneixements d'escalada, ja que tot i que nosaltres la hem fet amb bambes, uns gats, segur que no van malament….