de maig 07, 2009

La Cresta del Sol

Un altre cap de setmana sense poder fer alguna cosa amb cara i ulls al Pirineu!!, la quantitat de neu que hi ha es tan gran, que intentar fer alguna cosa interessant per petita que sigui, ho converteix en una activitat molt cansada, com perillosa. Però sempre hi ha un pla B i aquest ha estat la Cresta del Sol, situada al pre-pirineu sobre del pantà de la Llosa del cavall, i al peu de Sant Llorenç de Morunys.

A les 7 del matí ens trobem a Sant Celoni, el Salva, la Laura i jo, i ràpidament ens posem en marxa en direcció a Sant Llorenç de Morunys, el dia es molt clar i te pinta de fer molt de sol, mentre que el Salva i jo anem parlant sols, la Laura, com sempre, es passa tot el viatge dormint i en 2 horetes ja hem arribat, esmorzem i ens preparem per la cresta. Arnes, cintes, casco, Peus de gat (d'adorno), cordes i sobretot aigua.


Després d'una curta aproximació (30 min), ens plantem al peu de cresta, la ressenya li marca uns 5 llargs, i després de mirar-nos el tema i com a mi em toca fer el primer llarg, passo dels gats i començo a escalar els primers 30m amb les bambes i la veritat es que es fa molt bé.


El segon llarg li toca al Salva, i ell decideix fer-lo amb els gats, la veritat es que no entenc per què?? Ja que el noi va tan sobrat que es va saltant les xapes i es curra un llarg de 30 m amb 2 seguros i un merlet tan precari que nomes de mirar-lo es surt. QUINS COLLONS!!!!. Però la Laura i jo que som molt xulos seguim amb les bambes……


Ara li toca a la Laura treballar una mica i fer el 3er llarg uns 50 m. i com no porta gats (aquesta si que es xula), l'ha de fer si o si amb bambes i la veritat es que el fa molt bé, i sense problemes, Així que en un moment, es planta a la Reunió. I el Salva i jo amb lo que queda de corda pugem… desde aquí hi molt bones vistes, tot i que no es veu l'espectacular Pirineu nevat.

I per últim el definitiu llarg que ens durà al cim de la cresta, i com el Salva te “remordiments” perquè ha estat l'unic que s'ha posat els gats, ara es pot treu-re l'espina i fer aquest llarg en plan alpinista amb Bota alta i motxilla…..

Un cop al cim a veure una mica d'aigua, menjar quatre fruits secs i cap a baix, que l'aventura continua, hem de baixar per un “caminet”, i després fer un ràpel de 30 metres, fins a trobar el camí de tornada al cotxe…

I al final com a premi el dinar (unes braves i entrepà) a Sant Llorenç, cafè i cap a caseta

En definitiva una sortida molt guapa i molt recomanable per a tothom que tingui una mica de coneixements d'escalada, ja que tot i que nosaltres la hem fet amb bambes, uns gats, segur que no van malament….