Cresta Pedraforca (El gran Pedra II)

Com vaig dir encara queden temes pendents per tancar amb el Pedraforca així que 2 setmanes després de l'estrena a la cara nord amb l'Homedes, ara li toca el torn a la cresta nord (Pic de cabirols – pollegó Sup) i la gran clàssica la Via Estasen.

Diumenge al “matí” el despertador sona les 4:00 del matí, amb nervis i molta, molta son. Preparo el material, i marxo cap a Sant Celoni on l'equip GAE per anar al Pedra.

A les 9:00, després de fer una parada tècnica a Saldes per menjar una pasteta amb un cafè, i mirar-nos la ressenya, comencem a caminar en direcció a la tartera per iniciar l'aproximació la cresta.

Un cop hem fet tot el desnivell (1h des de la tartera) fins arribar a peu de cresta. Es moment de preparar-nos, i començar a grimpar seguint la cresta per passos fàcils d'III, fins al pic de Cabirols on s'ha de fer un ràpel de 30m, fins arribar a la base de la bretxa que enllaça am el “Gat”.

Des de aquí s'ha de superar un pas d'IV molt curt fins arribar a un altre ràpel molt guapo que ens porta directament a un coll, desde aquí s'ha de seguir grimpant per passos d'II-III (marques vermelles), fins a la cresta que es porta al cim del Calderè on hi ha algun pas una mica aeri però que es fà sense gaires problemes (vigilar molt amb les pedres sueltes, que hi ha moltes).


Un cop al Calderè, anem per la ruta normal fins al pollegó Sup on com sempre està ple de gent.... mengem una mica i, ja que hi som ho farem be, així que en lloc de tornar per la tartera, seguim per la ruta normal a la inversa fins a la desgrimpada que ens porta fins al coll del Verdet i cap al refugi.

En total han estat unes 6-7 horetes, però hem anat tranquil·lament i disfrutant del paisatge... i ara birreta cap a Saldes per cel·lebrar-ho i cap a dormir que demà espera un altre dia dur.

La cara nord del gran Pedraforca (Via Homedes)

Per fi, ha estat molt temps d'espera però ja ha arribat L'hora d'Escalar el gran Pedraforca, la muntanya SAGRADA.

El dissabte per la tarda després de un bon dinar a la platja, i un bon sopar a Berga sortim en direcció al refugi Lluís Estasen, carregats de Friends, tascons i cintes per fer L'ascensió a la Via Homedes 360m a la cara nord del Pedraforca.

Diumenge a les 5:30 am, sona el despertador, i mentre la resta del refugi encara dorm, nosaltres ens carreguem els ferros i cordes, i mengem alguna coseta......Al sortir tot pinta be, el cel es clar i hi ha sol, així que cap a la paret que el dia serà llarg. Després D'una estoneta d'Aproximació arribem, i joder com acollona veure la impressionant paret nord del Pedra, no ens ho pensem més i comencem.

La Laura farà el primer llarg, després jo, i per últim el salva.. Escalar al Pedra es totalment diferent de tot el que he fet abans, aquí no hi ha ni marques, ni xapes, ni res de res, nomes pedra i més pedra, i perdre's es el més fàcil. Mentre pugem hi ha algun clau antic (molt possiblement fa mes de 30 anys que hi es), però aquí tot s'hi val... Bé la Laura es curra un llarg d'uns 40m D'allò mes guapo i poc a poc anem pujant metres, i metres...Però, aquesta muntanya sempre te alguna sorpresa amagada, i de cop i volta uns núvols amenaçadors comencen a treure el cap...

Però seguim pujant i ara hem de fer un llarg de 50m amb flaqueig molt espectacular per el ambient que hi ha, el començo a fer i tot sembla anar bé, fins que en una zona molt descomposta una Pedra gran com una rentadora es trenca i em deixa el peu fet un nyap mentre cau 200m muntanya avall, un “susto” de collons!!!!, però per sort no ha passat res important, segueixo pujant una mica més i com no veig la reunió, miro de muntar alguna cosa on puc, just al peu de la escapatòria, (el cel cada cop es més negre i comença ha tronar....)

Per acabar-ho de arrodonir, un cop ens reunim els tres, la pluja comença a caure i els trons cada cop son més aprop, l´acolloniment ja es important, perquè com comenci a llampegar tenim tots números de que un llamp ens transformi amb carn a la brasa amb la de ferros que portem, però a aquesta alçada ja no podem rapelar i hem de seguir escalant els últims llargs amb unes condicions D'Allò més complicades...., com jo no tinc el peu per gaires alegries no puc tirar de primer, així que li toca al Salva fer els últims llargs, (la veritat es que s'ho curra molt...). I per fi, després de tres llargs sota la pluja arribem al coll on podem rapelar per la cara sud, fins arribar la tartera.

Un cop amb els peus a terra ferma, els nervis es comencen a calmar, la pluja para, i fins i tot surt el Sol.

Sembla que el Pedra ha volgut demostrar-nos, que es ell, el que tria qui puja i qui no la seva cara nord....!!!, però aquest cop ha estat considerat amb nosaltres i ens ha deixat sortir sans i estalvi d'allà dalt.

Tornarem....

http://picasaweb.google.es/mattherhorm/ViaHomedesCaraNordDelPedra?feat=directlink