Divendres a les 16:30, el Salva i jo sortim de Sant Celoni en direcció a la presa de Cavallers on després de sopar a Barruera fem un bivac, que ja es hora d'estrenar el nou sac de Plomes..je,je….
Dissabte, a les 5:30h sona el despertador del mòbil, es negra nit i desprès d'un “suculent” esmorzar a base d'un suc i alguna pasta, comencem a caminar pel cantó dret del pantà de Cavallers fins al Planell de Riu Malo, on ens desviem en direcció Oest per iniciar la pujada fins a la Bretxa Peyta on comencem a pujar. Durant la pujada hi ha molta aigua, però fem una paradeta a l'Estanyet de Malvesina per carregar els “Camelback”, ja que no tindrem l'apreciat líquid fins que haguem acabat la cresta…
En 3 hores ens plantem a la bretxa on ens equipem amb el material que portem a la motxilla, mengem algun fruit sec, veiem com els núvols cada com son més a prop…, però ja som aquí i una retirada no quedaria gaire bé pels nostres currículums… Així que comencem a pujar per una xemeneia III, que ens fa entrar en calor ràpidament… Ho fem sense corda i amb bota, i la veritat estic espès de collons, per què les he passat putes per superar la puta xemeneia…. Però un cop superat aquest pas la cosa ja es posa millor, i seguim pujant per la cresta fins arribar sense problemes al Besiberri Nord. 
Seguim per la cresta en direcció Sud per iniciar una travessia amb neu per la cara Oest de la cresta fins arribar a la Bretxa Jaume Oliveres, on comença l'emoció… Hi ha una paret vertical que ens barra el pas i s'ha d'escalar, jo em preparo per començar, però… de cop i volta clinc,clinc,clinc.. i el Salva diu: “MERDA, s'ha caigut el reverso” … joder, joder, joder.. quin mal rotllo. Però el final el Salva fa un ràpel des d'un merlet per veure si el pot recuperar… baixa uns metres i “EUREKA”!!!, sort que hi ha neu i no ha caigut fins al fons de la vall, el recupera i ara ve el millor, a remuntar corda!!!!...Un cop junts, seguim. El Salva m'assegura amb el reverso i a munt que es fa tard… 
Un cop a dalt veiem que ara s'ha de fer una altra travessia amb neu per la cara Oest amb molt de pati, Així que com ja anem encordats decidim seguir al ensamble fins a la Bretxa Salles on hem de fer un parell de ràpels (20m + 10m), fins al fons de la bretxa on hi ha una altra paret que s'ha d'escalar. Ara li toca al Salva de primer i equipar…el llarg es molt guapo i es deixa fer sense problemes. Això sí l'ambient i el pati es espectacular!!!. 
Quant. arribem al cim ens trobem una altra cordada que anava davant nostre, i jo pregunto: és això el Beisberri Sud??, i la resposta es NO!!!, es el Besiberri del Mig, ostres…..Encara queda tot allò!!!!, hem de baixar fins al coll i tornar a pujar amb roca i neu fins al últim Besiberri…!!!. 
Be, doncs a seguir que aquests núvols cada cop fan mes mala pinta...., comencem a baixar sense problemes i apa a trepitjar neu fins arribar a sota el Besiberri Sud on pugem per la cara Est de l'aresta per terreny molt trencat fins arribar a un altre pas d'III, que ens porta directament al cim son les 15:30!!!!...Aquests núvols cada cop van a Pitjor, la boira ja no ens deixa veure res (llàstima per què les vistes deuen ser espectaculars..). Així que decidim baixar, i no fer el Comoloformo, que total tampoc té cap motivació especial… ja el farem un altre dia…
La baixada fins al Pantà de Cavallers es fa sense problemes, tot i que es molt, i molt llarga, però a les 18:20 arribem al cotxe. Total 12 hores d'activitat i 1600m de desnivell positiu, no està malament!!!!
Les Fotos:
El dissabte al mati a les 6:00 sona el despertador i ningú té ganes d'aixecar-se amb lo bé que estem calentets dins la cabana…., però no hem vingut fins aquí per fer gos i la cresta ens espera, Així que reunim forces, ens llevem, preparem el material, mengem una mica i marxem cap el cim del Peiraforca seguint el camí fins a una canal de pedres que ens ha de portar directament fins a dalt.
Ens encordem, agafo tot el material que tenim, i el primer gran dilema.. (seguir amb les bambes o amb els gats…), finalment segueixo amb les bambes, intento intuir la millor ruta i començo a pujar per una xemeneia on col·loco el primer friend, seguixo pujant uns metres mes i la cosa es posa interessant, col·loco un tasconet psicològic i segueixo. Ara si que la cosa va de veritat, ja porto uns metres des de l'última assegurança, la cosa es posa dreta, el pati es considerable, i em començo a penedir de no possar-me els gats dels collons, però ara ja es massa tard… Així que tot i que estic una mica “cagadet”, em concentro en la feina, col·loco un “pedazo” friend a prova de bombes i cap amunt uns metres mes i ja hi sóc, (com canvia això d'escalar amb bambes!!!..).munto una reunió i asseguro a la Laura i al Salva.
Un cop al cim de l'agulla i com no podia ser d'un altre manera, un altre ràpel, un tros més de cresta i un altre ràpel, i Així seguim rapelant i crestejant sense encordar-nos per molts passos més o menys fàcils, fins al coll del roc Colom… 
Un cop al coll, parem per menjar una mica (una barreta i algun fruit sec….) i a pujar, que es tard i vol ploure…
Dissabte al matí a les 6:00 a.m (horari mes normal....), ens llevem, mengem alguna coseta, carreguem aigua i el material i a començar la cresta. Ens sorprenem que en 1 hora ja som al cim del primer pic de la cresta (pic de Punturrí 2507m), amb unes vistes espectaculars de tot el que encara ens queda per fer, però ara ja no hi ha marxa enrere i tot just ha sortit el sol!!!.
A poc a poc anem fen metres fins al (Pic de Certascan nord 2839m) i el cim del Certascan (2852m) cada cop es més proper, uns últims passos de cresta i ja i som, portem 5:15h de cresta quant. arribem al cim!!, un petit descans, alguna foto, i a seguir fins al coll on la majoria de la gent dona per acabada la cresta, però nosaltres, que som més xulos que ningú, farem un allargament amb 2 cims mes ( l´agulla de Guerosso 2678m i el pic de Guerosso 2733m) i posteriorment seguir per terreny molt fàcil fins completar així tot el circ.
En els dos últims cims la cosa ja es posa delicada, ens hem d'encordar perquè la roca es dolenta i els primers metres son delicats, un cop superats fora cordes i a seguir que ja s'acaba...
Ara cap al refugi que ens espera una birreta molt freda i una mica de menjar, perquè en tot el dia nomes hem menjat una barreta de cereals i algunes avellanes.....