Divendres per la tarda ens trobem els “cracs” de sempre la Laura, el Salva i jo. I marxem cap a Porta (Cerdanya Francesa) on deixem el cotxe…, son les 7 de la tarda i encara ens queda 1:30h d’aproximació fins a una cabana on esperem que no hi hagi ningú i puguem Així passar la nit…
Per fi just al costat del GR-92, trobem la cabana, el lloc és ideal, estem totalment sols, envoltats de muntanyes i amb unes vistes genials….. Per mes sorpreses a la cabana hi ha una estufa de llenya, i després de buscar una mica de llenya fem un foc que ens escalfarà tota la nit i farà caliu collonut…. (Ja se que els vicis son dolents però fer el cigarret just desprès de sopar gaudint de la fosca nit al costat d'una cabana perduda a la muntanya i un foc encès NO TE PREU!!!. )
El dissabte al mati a les 6:00 sona el despertador i ningú té ganes d'aixecar-se amb lo bé que estem calentets dins la cabana…., però no hem vingut fins aquí per fer gos i la cresta ens espera, Així que reunim forces, ens llevem, preparem el material, mengem una mica i marxem cap el cim del Peiraforca seguint el camí fins a una canal de pedres que ens ha de portar directament fins a dalt.Un cop allà ens trobem una altra cordada que també farà la cresta, (els tios porten material per fer la Nord del Eiger)…. i nosaltres flipem una mica.. perquè nomes portem una corda de 60m, 4 friends, un joc de tascons i 4 cintes. Així que com hem arribat primers ens equipem i comencem l'acció..
Just després del cim del peiraforca i crestejar una mica ja trobem el primer ràpel d'uns 15m, que ens permet arribar a un altre tram de cresta, amb un petit pas de cavall, que ens porta directament a un altre ràpel de 25m fins al peu de l'Agulla del Gegant (el pas més complicat IV), que em toca a mi anar de primer…
Ens encordem, agafo tot el material que tenim, i el primer gran dilema.. (seguir amb les bambes o amb els gats…), finalment segueixo amb les bambes, intento intuir la millor ruta i començo a pujar per una xemeneia on col·loco el primer friend, seguixo pujant uns metres mes i la cosa es posa interessant, col·loco un tasconet psicològic i segueixo. Ara si que la cosa va de veritat, ja porto uns metres des de l'última assegurança, la cosa es posa dreta, el pati es considerable, i em començo a penedir de no possar-me els gats dels collons, però ara ja es massa tard… Així que tot i que estic una mica “cagadet”, em concentro en la feina, col·loco un “pedazo” friend a prova de bombes i cap amunt uns metres mes i ja hi sóc, (com canvia això d'escalar amb bambes!!!..).munto una reunió i asseguro a la Laura i al Salva.
Un cop al cim de l'agulla i com no podia ser d'un altre manera, un altre ràpel, un tros més de cresta i un altre ràpel, i Així seguim rapelant i crestejant sense encordar-nos per molts passos més o menys fàcils, fins al coll del roc Colom… 
Un cop al coll, parem per menjar una mica (una barreta i algun fruit sec….) i a pujar, que es tard i vol ploure…Aquest cop fa el Salva de primer per unes plaquetes d'adherència, i desprès pujo jo en el segon llarg on hi ha una xemeneia amb bon canto, però com el pati es considerable, ho asseguro i cap a munt…. Per fi arribo al cim, puja la Laura, després el Salva i missió complerta!!!!, ens felicitem i com es d'esperar encara hem de fer 2 ràpels més fins a tocar terra ferma!!!.
Un cop a terra i pensant que tot s'havia acabat comencem a baixar per un mar infinit de pedres….Però la nostra sorpresa va ser que aquell mar de pedres era immens!!!!!, vam estar 2 hores o més saltant pedres fins que vam arribar a la cabana, on havíem deixat part del material.
Ho agafem tot i 1 hora més de camí fins al cotxe, que hi arribem a les 9:30, en plena nit.
Total que una jornada super complerta:15 hores d’activitat total!!!! Això si que és aprofitar el dia….
Ara cap a Puigcerda a menjar alguna cosa, una cocacola per aguantar.. i cap a caseta!!!
Fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada