Longitud: 235m
Dificultat: (V+/A0)
Dimecres al matí, es aviat però ja fa calor, hem d'aprofitar els últims dies de bon temps abans no comenci el fred, Així que cap el Montseny a escalar les Agudes….A les 9 del matí deixem el cotxe a la carretera Km 23.8 de la carretera de Santa fe, agafem motxilles carregades de ferros, cordes, i cap amunt per un corriol que ens deixa en una dreta tartera de pedra solta, fins arribar al peu de via, (aprox.40 min).
Ens preparem per pujar amb tota l'artilleria friends, cintes, tascons… (que no falti de res…), fem una última ullada a la ressenya i apa, a enganxar-se a la roca.
El primer llarg (V) el fa l'Oriol, (bé a la ressenya diu que son 2 llargs però decidim fer-ho tot amb un llarg). Hi ha un petit sostre (V), que es supera sense gaires problemes, després una plaqueta d'IV i reunió.
El 2on i 3er llarg va per una cresteta molt fàcil d'II/III, fins a un collet on hi ha un arbre mort i just a la paret hi ha un Esput, on faig la reunióEl 4rt llarg, aquí comença el tomàquet, aquest es el llarg més complicat tècnicament, segons la ressenya es 6b/A0 (molt discutible….). aquest li toca a l'Oriol, Així que surt amb un lleuger flanqueig a l'esquerra (IV), fins a un diedre que et deixa just al costat d'un altre flanqueig, ara si què comença l'acció, possar-hi un pitó no aniria malament, però resulta que els pitons els tinc jo, i qui està en mig de tot el merder es l'Oriol, Així que a la corda que queda li passo els pitons i assegura el pas amb un pitonet, que almenys dona una mica de seguretat…. Un cop superat aquest punt un diedre ben marcat ens deixa a la següent reunió. (el pas clau no és 6b ni de conya!!)
5é llarg, al final, just el que no volia que passes..., em toca a mi fer el “llarg del filferro”!!!!, just sortir del diedre (V+), i cagadet de por, poso 2 friends, un encastat 0,75 que l'Oriol suarà tinta per treure'l i un “super-friend” just abans de començar la plaqueta, ja veig el filferro i… “que collons representa que es això??!!!!” hi ha un “pitonet” mig clavat i un filferro on se suposa que t'has d'assegurar per superar la placa. Joder, joder… millor que no caigui, per què això segur que no aguantarà!!…, però be, aquí hem vingut a escalar, no....?Així que faig un pas de fé per la placa i ja puc assegurar l'espit que hi ha just al final, ara si que respiro tranquil…, un altre pitonet, i un ressalt d'IV fins a un arbre on es munta la reunió.
6è llarg, potser el mes “difrutón” de la via, placa d'IV+ amb 2 pitonets grocs col·locats al lloc ideal i un diedre d'III que et deixa al tram final de la cresta dels castellets, des d'aquí ja sense corda i amb tot el material a la motxilla, ens porta fins al cim de les Agudes, on disfrutem de les vistes, mengem alguna coseta i cap a casa!!!En resum una via molt recomanable, amb ambient prop de casa i que es pot fer en 3 horetes
Les Fotos:
En 3 hores ens plantem a la bretxa on ens equipem amb el material que portem a la motxilla, mengem algun fruit sec, veiem com els núvols cada com son més a prop…, però ja som aquí i una retirada no quedaria gaire bé pels nostres currículums… Així que comencem a pujar per una xemeneia III, que ens fa entrar en calor ràpidament… Ho fem sense corda i amb bota, i la veritat estic espès de collons, per què les he passat putes per superar la puta xemeneia…. Però un cop superat aquest pas la cosa ja es posa millor, i seguim pujant per la cresta fins arribar sense problemes al Besiberri Nord. 
Seguim per la cresta en direcció Sud per iniciar una travessia amb neu per la cara Oest de la cresta fins arribar a la Bretxa Jaume Oliveres, on comença l'emoció… Hi ha una paret vertical que ens barra el pas i s'ha d'escalar, jo em preparo per començar, però… de cop i volta clinc,clinc,clinc.. i el Salva diu: “MERDA, s'ha caigut el reverso” … joder, joder, joder.. quin mal rotllo. Però el final el Salva fa un ràpel des d'un merlet per veure si el pot recuperar… baixa uns metres i “EUREKA”!!!, sort que hi ha neu i no ha caigut fins al fons de la vall, el recupera i ara ve el millor, a remuntar corda!!!!...Un cop junts, seguim. El Salva m'assegura amb el reverso i a munt que es fa tard… 
Un cop a dalt veiem que ara s'ha de fer una altra travessia amb neu per la cara Oest amb molt de pati, Així que com ja anem encordats decidim seguir al ensamble fins a la Bretxa Salles on hem de fer un parell de ràpels (20m + 10m), fins al fons de la bretxa on hi ha una altra paret que s'ha d'escalar. Ara li toca al Salva de primer i equipar…el llarg es molt guapo i es deixa fer sense problemes. Això sí l'ambient i el pati es espectacular!!!. 
Quant. arribem al cim ens trobem una altra cordada que anava davant nostre, i jo pregunto: és això el Beisberri Sud??, i la resposta es NO!!!, es el Besiberri del Mig, ostres…..Encara queda tot allò!!!!, hem de baixar fins al coll i tornar a pujar amb roca i neu fins al últim Besiberri…!!!. 
Be, doncs a seguir que aquests núvols cada cop fan mes mala pinta...., comencem a baixar sense problemes i apa a trepitjar neu fins arribar a sota el Besiberri Sud on pugem per la cara Est de l'aresta per terreny molt trencat fins arribar a un altre pas d'III, que ens porta directament al cim son les 15:30!!!!...
El dissabte al mati a les 6:00 sona el despertador i ningú té ganes d'aixecar-se amb lo bé que estem calentets dins la cabana…., però no hem vingut fins aquí per fer gos i la cresta ens espera, Així que reunim forces, ens llevem, preparem el material, mengem una mica i marxem cap el cim del Peiraforca seguint el camí fins a una canal de pedres que ens ha de portar directament fins a dalt.
Ens encordem, agafo tot el material que tenim, i el primer gran dilema.. (seguir amb les bambes o amb els gats…), finalment segueixo amb les bambes, intento intuir la millor ruta i començo a pujar per una xemeneia on col·loco el primer friend, seguixo pujant uns metres mes i la cosa es posa interessant, col·loco un tasconet psicològic i segueixo. Ara si que la cosa va de veritat, ja porto uns metres des de l'última assegurança, la cosa es posa dreta, el pati es considerable, i em començo a penedir de no possar-me els gats dels collons, però ara ja es massa tard… Així que tot i que estic una mica “cagadet”, em concentro en la feina, col·loco un “pedazo” friend a prova de bombes i cap amunt uns metres mes i ja hi sóc, (com canvia això d'escalar amb bambes!!!..).munto una reunió i asseguro a la Laura i al Salva.
Un cop al cim de l'agulla i com no podia ser d'un altre manera, un altre ràpel, un tros més de cresta i un altre ràpel, i Així seguim rapelant i crestejant sense encordar-nos per molts passos més o menys fàcils, fins al coll del roc Colom… 
Un cop al coll, parem per menjar una mica (una barreta i algun fruit sec….) i a pujar, que es tard i vol ploure…
Dissabte al matí a les 6:00 a.m (horari mes normal....), ens llevem, mengem alguna coseta, carreguem aigua i el material i a començar la cresta. Ens sorprenem que en 1 hora ja som al cim del primer pic de la cresta (pic de Punturrí 2507m), amb unes vistes espectaculars de tot el que encara ens queda per fer, però ara ja no hi ha marxa enrere i tot just ha sortit el sol!!!.
A poc a poc anem fen metres fins al (Pic de Certascan nord 2839m) i el cim del Certascan (2852m) cada cop es més proper, uns últims passos de cresta i ja i som, portem 5:15h de cresta quant. arribem al cim!!, un petit descans, alguna foto, i a seguir fins al coll on la majoria de la gent dona per acabada la cresta, però nosaltres, que som més xulos que ningú, farem un allargament amb 2 cims mes ( l´agulla de Guerosso 2678m i el pic de Guerosso 2733m) i posteriorment seguir per terreny molt fàcil fins completar així tot el circ.
En els dos últims cims la cosa ja es posa delicada, ens hem d'encordar perquè la roca es dolenta i els primers metres son delicats, un cop superats fora cordes i a seguir que ja s'acaba...
Ara cap al refugi que ens espera una birreta molt freda i una mica de menjar, perquè en tot el dia nomes hem menjat una barreta de cereals i algunes avellanes......jpg)
Un cop fet aquest la resta de la via segueix remuntant una canal fins a un altre pas de IV+, i poc a poc seguir pujant amb molt de compte amb les pedres soltes fins arribar a la cresta, que et porta directament al cim del calderer, tot i que nosaltres varem fer una petita variant per que com sempre ens encigalem una miqueta.. je,je,je...
La Laura farà el primer llarg, després jo, i per últim el salva.. Escalar al Pedra es totalment diferent de tot el que he fet abans, aquí no hi ha ni marques, ni xapes, ni res de res, nomes pedra i més pedra, i perdre's es el més fàcil. Mentre pugem hi ha algun clau antic (molt possiblement fa mes de 30 anys que hi es), però aquí tot s'hi val... Bé la Laura es curra un llarg d'uns 40m D'allò mes guapo i poc a poc anem pujant metres, i metres...Però, aquesta muntanya sempre te alguna sorpresa amagada, i de cop i volta uns núvols amenaçadors comencen a treure el cap... 
Per acabar-ho de arrodonir, un cop ens reunim els tres, la pluja comença a caure i els trons cada cop son més aprop, l´acolloniment ja es important, perquè com comenci a llampegar tenim tots números de que un llamp ens transformi amb carn a la brasa amb la de ferros que portem, però a aquesta alçada ja no podem rapelar i hem de seguir escalant els últims llargs amb unes condicions D'Allò més complicades...., com jo no tinc el peu per gaires alegries no puc tirar de primer, així que li toca al Salva fer els últims llargs, (la veritat es que s'ho curra molt...). I per fi, després de tres llargs sota la pluja arribem al coll on podem rapelar per la cara sud, fins arribar la tartera. 
Un cop amb els peus a terra ferma, els nervis es comencen a calmar, la pluja para, i fins i tot surt el Sol.
El segon llarg també el faig jo, i mentre pujo quina sorpresa, puc posar el Camelot del 2, en una super fissura, i cap a dalt fins a la R2, jo ja he fet la feina, :), :), :)
Ara li toca a la Laura fer els dos llargs següents. El primer va per una fissura molt marcada fins a la R3, que està en un petit jardinet i és molt còmoda, i el segon llarg, per mi el més espectacular i aeri de la via. Aquest llarg fa com una “C” invertida, per superar una panxa que té la Paret, La veritat es que es curra un senyor llarg fins a la R4, Molt Be!!, 
Un cop ens juntem tots a la reunió, és moment de recuperar-nos, una mica d'aigua, algunes fotos i relaxar-nos, ja hem fet 100m i ara li toca treballar al Salva i fer els 2 últims llargs fins al cim.
Ara si ja som tots al Cim, quina via mes guapa que ens hem currat J,J,J!!!!!, ja tocava que després d'alguns “xascos” al Pirineu…., poguéssim aconseguir fer alguna cosa interessant!!!, això millora. I el millor esta per venir, a Artesa de Segre ens esperen unes espectaculars coques de Recapte i una merescuda BIRRA, que booooooo!!!!!!!
Ara li toca a la Laura treballar una mica i fer el 3er llarg uns 50 m. i com no porta gats (aquesta si que es xula), l'ha de fer si o si amb bambes i la veritat es que el fa molt bé, i sense problemes, Així que en un moment, es planta a la Reunió. I el Salva i jo amb lo que queda de corda pugem… desde aquí hi molt bones vistes, tot i que no es veu l'espectacular Pirineu nevat.
I per últim el definitiu llarg que ens durà al cim de la cresta, i com el Salva te “remordiments” perquè ha estat l'unic que s'ha posat els gats, ara es pot treu-re l'espina i fer aquest llarg en plan alpinista amb Bota alta i motxilla…..
Total, un cop fetes les compres varies i dinar, comencem a pujar cap a la Renclusa, el tou de neu es considerable, però la pujada es fa força bé. Un cop al refugi, a descansar, Però, l'Igansi, en un rampell de “hiper-activitat”, es posa a ajudar als guardes a posar i treure plats de les taules.
La pujada fins al Portillón es fa força bé sense problemes, mentre els altres fan voltes Maries amb els esquis, jo faig la “nord directe” al Portillón amb raquetes... un cop aquí, la vista es espectacular!!! el glaciar fa goig i al fons el cim de l'Aneto. Així que canvi de Raquetes per grampons i cap al glaciar, on el sol pica de valent i tocar posar cremeta. Un cop tot arreglat a caminar fins al pas de Mahoma.
Aquí ens trobem una parella de francesos que no tenen clar per on passar i ens fan perdre molt de temps, però al final Passem l'Ignasi, l'Àgata i jo, i ens Plantem sols al Cim, on les vistes son espectaculars, tot el Pirineu nevat, El corredor Estasen, la cresta de Salenques, la de jossas, la de Cregüeña..., la veritat no hi ha paraules.... i les sensacions i els records tornen al cap com fotogrames d'una pel.licula....
Però lamentablement no ens podem quedar a viure aquí i hem de baixar, ara em toca córrer fort si no vull arribar al cotxe a les 8 de la tarda!!!. Així que nomes tinc una sortida, mentre tots baixen i disfruten esquiant aquest glaciar, jo ho l'he de disfrutar d'una altre manera, corrent com un boig per intentar seguir el ritme i intentar almenys no perdre molt de temps fins a Aigualluts on parem a descansar i menjar alguna coseta abans de fer l'ultim tram fins al cotxe, on arribem tots junts, (be jo tardo una mica mes), per veuren's la molt merescuda CLARETA!!!!
Diumenge a les 8 del matí hem quedat a Arenys per anar al Garraf, al pic del martell a fer el Retorn Màgic una via semi equipada, ideal per practicar en la col·locació de “cacharros” varis.
El primer llarg el es fa be, amb algun “problemilla” a l’entrada, suposo que estem freds i això ja passa,je,je...., però la resta es fa be. Un cop a la R1, com hi ha el Salva, jo la munto amb 2 ponts de roca a prova de Bombes. I comencen a pujar el Marc i la Susanna, un cop tos juntets, passem la corda i començo a fer el segon llarg. 
En aquest llarg es important portar una “Destral” per passar el trosset de “selva Mediterrània” que hi ha després de un petit díedre que està assegurat amb un pitó, un friend encastat (impossible de treure) a la fissura i un pitó després. Un cop fetes aquestes dificultats arribes a la R2 on hi ha 2 ponts de roca, un d´ells amb una cadena i un buril rovellat, però be sembla segura.. Així que tots cap amunt i ara li toca a el Marc a tirar de primer els 2 últims llargs.
Al final ens inclinem per provar la variant esquerre, així que comencem a pujar a pél per la canal fins a enfilar un estret corredor a ma esquerra que ens ha de dur directament al ressalt de roca (V en mixta), pugem uns 150m mes fins al peu del ressalt, i es aquí on comencen els problemes...
Total, que ara son les 14:30 i encara ens queden 300m de canal per pujar i poques hores de llum!!!. Així que sense pensar-ho gaire comencem a pujar cagant llets cap el cim i sense encordar que ara cada minut que passa juga en contra nostra, i sense corda anirem més ràpid.
Dit i fet, a les 16:00 de la tarda ja som al cim, però no tenim temps ni per relaxar-nos, ni per missatges, només les felicitacions i 3 fotos ràpides, que per si no teníem prou pressió amb l´hora, resulta que uns núvols amenaçadors es planten sobre nostre i ens avisen que si no baixem ràpid encara dormirem al cim....jpg)
Ràpidament anem a buscar la canal de Cristall per baixar, però la última sorpresa estava per arribar, com hi ha molta neu el primer tram de la baixada es totalment vertical i haurem de fer bolet de neu , muntar un ràpel i resar per que aguanti, però... ho aconseguim (del contrari ara mateix no estaria escrivint això) , primer baixa el Toni, després el Josep i al final jo, (joder quin mal rotllo rapelar d’un Bolet de neu)..jpg)
Fet el ràpel encara ens queden molts metres fins baixar tota la canal i com ja era d’esperar, es fa fosc a mitja baixada i per postres comença a nevar!!!!, Frontals al cap i sense parar anar a buscar el camí que ens porti fins a Prat de Cadí i després al cotxe on arribem a les 21:00.
Doncs apa, un cop feta la reunió, la desmuntem i cap a Puigcerdà a menjar alguna cosa que encara enganxarem les caravanes amb els esquiadors que tornen a Pixapilandia!!!! I llavors si que el dia ens sortiria RODOOOOO!!!!